Handbol

KABA GASSAMA

PIVOT DE LA SELECCIÓ ESPANYOLA I DEL FLEURY LOIRET

“L’objectiu és arribar a la fase final de Granollers”

La jugadora catalana ha de superar les dues fases de Torrevella per poder accedir als quarts de final que es disputen a la capital vallesana

“Va ser una desil·lusió no anar a Tòquio, però ara soc aquí i espero tenir una aportació important”

Estic molt contenta de compartir la posició de pivot amb Eli Cesáreo, que destaca per la seva fortalesa defensiva i que amb 22 anys té una carrera al davant impressionant

Després d’haver que­dat a les por­tes dels Jocs, Kaba Gas­sama (Gra­no­llers, 1997) és una de les nove­tats de la selecció espa­nyola que avui juga el par­tit inau­gu­ral del mun­dial con­tra l’Argen­tina (20.30 h per TdP) a Tor­re­ve­lla. Gas­sama no amaga que el gran repte és arri­bar fins a la fase final per tor­nar a jugar a casa seva, el Palau d’Esports de Gra­no­llers, on no com­pe­teix des que l’any pas­sat va fer el salt a la lliga fran­cesa. Amb l’altre cata­lana de l’equip, Eli Cesáreo (Sant Joan Despí, 1999), es com­ple­menta per­fec­ta­ment en la posició de pivot.

Som a poques hores de la inau­gu­ració del mun­dial, amb qui­nes sen­sa­ci­ons hi arri­ben?
Hi arri­bem amb bones sen­sa­ci­ons després del tor­neig inter­na­ci­o­nal que hem fet a Madrid. Estem satis­fe­tes amb la feina feta, sabent que anem pel bon camí, amb mol­tes ganes de començar a jugar i fer un bon paper.
Se sen­ten més pres­si­o­na­des pel fet de jugar a casa?
No, tot al con­trari. Estem molt moti­va­des pel fet que puguin venir els fami­li­ars i amics a veure’ns jugar.
Va anar con­vo­cada en l’euro­peu de Dina­marca 2020, però no va estar en la llista per als Jocs. Com ho va viure?
Quan tens els Jocs a tocar, pen­ses “Per què no puc anar-hi?”. Va ser una desil·lusió perquè tenia l’opor­tu­ni­tat de ser olímpica, però l’euro­peu havia estat el meu pri­mer cam­pi­o­nat inter­na­ci­o­nal impor­tant i he entrat en la dinàmica de la selecció de mica en mica. No vaig poder anar als Jocs, però ara soc aquí al mun­dial i espero que a poc a poc la meva apor­tació sigui més impor­tant i con­ti­nu­ada.
Què li va sem­blar la des­ti­tució del selec­ci­o­na­dor Car­los Viver quan pràcti­ca­ment res­ta­ven dos mesos per al mun­dial?
Per­so­nal­ment, vaig que­dar sor­presa perquè no m’ho espe­rava i pràcti­ca­ment teníem el mun­dial a tocar. Sem­blava de bojos, però al final qui s’ha que­dat és el segon entre­na­dor, José Igna­cio Pra­des, i, tot i alguns can­vis, està seguint una línia simi­lar.
Com veu el grup de la pri­mera fase, amb l’Argen­tina, la Xina i Àustria com a rivals, i el pos­si­ble recor­re­gut d’Espa­nya en el cam­pi­o­nat?
En prin­cipi, és un grup asse­qui­ble. L’hauríem de gua­nyar, però els par­tits s’han de jugar. En teo­ria, els rivals més forts són l’Argen­tina, que té algu­nes juga­do­res que com­pe­tei­xen en la lliga espa­nyola, i Àustria. El pri­mer objec­tiu és superar aquesta pri­mera fase i per ara estem cen­tra­des en aquests par­tits. Més enda­vant ens hem de cre­uar amb el grup del Bra­sil i també podem tenir pos­si­bi­li­tats d’acce­dir als quarts de final, però hem d’anar pas a pas.
La fase final es dis­puta a Gra­no­llers, a casa seva, suposo que és un estímul més per arri­bar lluny en aquest cam­pi­o­nat...
Sí, per mi el gran objec­tiu és arri­bar a la fase final a Gra­no­llers. Em faria molta il·lusió jugar un altre cop al Palau. Des que vaig mar­xar a la lliga fran­cesa fa un any no hi he tor­nat a jugar i m’agra­da­ria poder-hi com­pe­tir en el meu pri­mer mun­dial.
Des del sub­cam­pi­o­nat mun­dial a Kuma­moto, el 2019, la selecció espa­nyola ha pecat d’irre­gu­la­ri­tat i no ha com­plert les expec­ta­ti­ves en els grans cam­pi­o­nats inter­na­ci­o­nals.
Quan gua­nyes una meda­lla, la gent espera que con­tinuïs en la mateixa línia, però la selecció està vivint un canvi gene­ra­ci­o­nal i s’ha de fer de mica en mica. L’equip que va anar a l’euro­peu no va ser el mateix del mun­dial. No podem espe­rar els matei­xos resul­tats perquè està entrant gent jove com jo mateixa i no tenim la mateixa experiència.
Com­par­teix posició amb l’altra cata­lana de l’equip espa­nyol, Eli Cesáreo. Què en des­ta­ca­ria?
La seva for­ta­lesa defen­siva. Estic molt con­tenta de poder com­par­tir posició amb ella perquè és una juga­dora jove de només 22 anys i té una car­rera al davant impres­si­o­nant. Ella fa més anys que és a la selecció i jo tinc l’experiència de jugar a França. Penso que ens podem com­ple­men­tar i amb Ain­hoa Hernández for­mem una bona tri­pleta de pivots.
La seva ger­mana Goundo ja ha estat con­vo­cada per defen­sar la por­te­ria de la selecció pro­mesa. S’ima­gina com­par­tint equip amb ella en el futur?
I tant que sí, m’agra­da­ria moltíssim ja sigui a Gra­no­llers, a la selecció, o on sigui. Ho veig com­pli­cat perquè ens sepa­ren 8 anys, però tot és pos­si­ble. Jo vaig anar per pri­mer cop a la selecció amb 19 anys i ella ara en té 15 i jo d’aquí a 4 anys espero con­ti­nuar jugant a hand­bol. O sigui, que seria pos­si­ble.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)