CRISTINA PUJOL
REGATISTA CN PORT D’ARO
“Ser un model m’emociona”
“Vaig prendre bones decisions i em vaig veure primera. Era el primer cop que em passava i va ser la millor regata de la meva vida. No podia fallar”, recorda dels Jocs, la desena en l’últim mundial
Cristina Pujol (Sant Cugat del Vallès, 1993) va ser baixa d’última hora de la Christmas Race, per ser contacte estret d’un positiu de covid-19. “Hi he vingut amb altres classes; abans competia en 470 i hi havia vingut un parell de vegades, com en làser. És una regata en què no es pot fallar. Tenim el privilegi de tenir-la a casa i s’ha d’aprofitar per poder competir i preparar-se per la temporada”, explicava. La prova va començar, ahir, amb vent de garbí de fins a 10 nusos, amb domini dels regatistes balears.
Fins a quin punt li canvia la vida haver estat en uns Jocs?
Ara, em veig més professional, em puc concentrar més en els entrenaments i, gràcies a haver anat als Jocs, tinc una beca ADO. És important perquè em permet centrar-me al cent per cent en la vela i arribar a Marsella [camp de regates dels Jocs de París] amb opcions de medalla. També mediàticament m’ha canviat: he d’estar més pendent de la premsa i les xarxes socials i, fins i tot, destinar-hi un temps a la setmana, cosa que abans no em passava.
Forma part de la professió...
Exacte, m’he de pensar molt què dic i és una cosa nova per a mi que, a poc a poc, he pogut anar aprenent.
En el món de la vela es deuen conèixer tots, però segurament també hagi augmentat la seva notorietat i reconeixement.
Internacionalment, ja puc dir que en la vela olímpica em coneix tothom. Tinc més seguidors i fins i tot m’adono que per als petits soc un model a seguir: són com els meus fans i això m’impressiona i m’emociona. Per això miro sempre de donar-los exemple.
Ha estat a l’altre costat també. Pel que em comenta, sobre la beca i ser professional, és més difícil arribar que mantenir-se?
És un honor i també el que dona sentit a tota la feina. Que hi hagi nens que el seu somni sigui arribar allà on estic jo ara és el més emocionant.
A Tòquio, guanya la primera regata que es disputa. Com va anar?
Sabia que en aquelles condicions podia fer-ho. En uns Jocs Olímpics és on més nivell hi ha i no era fàcil: vaig prendre bones decisions i em vaig veure primera. Em seguien totes les càmeres, els helicòpters... Era el primer cop que em passava i va ser la millor regata de la meva vida. Tenia pressió, però em va ajudar a mantenir-me al capdavant: no podia fallar.
Després, avança la competició i perd llocs. N’era conscient?
És clar. De cop, em donaven opcions de medalla, però no eren reals. La previsió era de molt vent amb el tifó i no eren les condicions perfectes per a mi. El primer dia amb poc vent, faig el primer lloc, però les condicions durant tots els Jocs no eren les més adequades per a mi. Jo ho tenia clar i ho sabia, que és l’important.
Desena en el mundial. És el seu nivell per a aquest cicle olímpic?
De fet, el meu objectiu era acabar entre les dotze primeres i ho he aconseguit. Durant la setmana, em veia amb opcions de podi i fins i tot de guanyar. Et quedes amb ganes de més, però, en fred, veus que l’objectiu es compleix.
Per què va bé amb poc vent?
En làser, ara ILCA, has de tenir un pes polivalent en totes les condicions, 68 quilos, i jo no hi arribo. Ja n’he agafats 13, però amb 63, encara me’n queden 5 per ser competitiva en totes les condicions. Per una qüestió física, el vaixell va més ràpid com més peses.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Divendres,22 novembre 2024