L’any de l’espetec de Badosa
Tennis. L’eclosió de l’empordanesa de 24 anys, vuitena del món, campiona a Indian Wells i Belgrad i semifinalista de les WTA Finals en un 2021 per emmarcar, revitalitza el tennis català
La copa Davis va posar el punt final al curs tennístic en un 2021 que, en l’àmbit català, serà recordat per l’eclosió de Paula Badosa. Feia molts anys que cap tennista del Principat, en categoria masculina o femenina, no s’enlairava al top 10 mundial. Concretament, des que Tommy Robredo, que es retirarà el curs vinent, va ser desè el 2007 després d’haver estat cinquè el 2006. Campiona a Indian Wells i Belgrad i semifinalista a les WTA Finals, l’empordanesa ha superat les previsions i tanca l’any que va iniciar 70a instal·lada en la vuitena posició. Amb 24 anys acabats de fer, confirma les expectatives, després d’haver transitat per un camí pedregós, que va apuntar quan va ser campiona de Roland Garros júnior el 2015. La història és plena de campions i campiones de Grand Slam júnior que mai no fan eclosió en la categoria absoluta. La de Begur, en canvi, se n’ha sortit. Tanca l’any amb unes xifres que expliquen la seva progressió: 47 victòries i 17 derrotes. L’èxit reflecteix una evident millora física i de mentalitat.
Rere Badosa, en el rànquing hi trobem la palafrugellenca Aliona Bolsova, que és 157a de la WTA. L’empordanesa va arribar als vuitens de final de Roland Garros el 2019, però no ha acabat de confirmar el salt, tot i que es manté relativament a prop del top 100 esperant la seva oportunitat. Bolsova presenta un balanç de 18 triomfs i 19 derrotes.
Tercer títol de Ramos
En la categoria masculina, el tennis català té també només un top 100 individual. Un any més, el mataroní Albert Ramos, sense fer soroll, tanca el curs en el top 50 (45è), amb un gran balanç de 19-11 en terra batuda, la seva gran especialitat, i un títol a l’ATP 250 d’Estoril contra l’anglès Cameron Norrie, el tercer de la seva carrera en deu finals disputades. El ja veterà mataroní no en celebrava cap des del 2019. També va jugar i perdre contra Juan Manuel Cerúndolo la final de Córdoba (Argentina) i va disputar semifinals a Buenos Aires, Marbella i Umag, tot en argila. En termes globals, ha guanyat 24 partits i n’ha perdut 25. El van cridar a correcuita a la fase final de la copa Davis per cobrir la baixa de Roberto Bautista però Sergi Bruguera no el va fer jugar.
Gran curs de Granollers
En la modalitat de dobles, el català Marcel Granollers, al costat de l’argentí Horacio Zeballos, tanca un altre gran exercici en què han repetit participació en les ATP Finals, competició en què es van plantar a les semifinals. El barceloní és el número 7 del món de dobles –que aviat és dit–, disciplina a la qual es dedica íntegrament des de fa diverses temporades i en la qual atresora 23 títols en 46 finals. O sigui, un curiós 50% d’èxits clavat configurat amb diverses parelles al llarg de tota la seva carrera. Aquest curs, ell i Zeballos han guanyat dos títols de gran relleu: el Masters 1.000 de Cincinnati i el Masters 1.000 de Madrid, en quatre finals jugades, apuntalant la tendència estadística.