Si hi ha un directiu esportiu de la Catalunya d’aquest segle que hauria merescut un enterrament d’estat per la seva aportació al país, en majúscules, aquest és Ramon Basiana i Vers (Manresa, 1957-la Vall d’en Bas, 2021), president de la Federació Catalunya de Patinatge des del 2002 fins a la seva mort, l’estiu passat, als 63 anys, després d’una llarga malaltia que no havia impedit que continués treballant amb un entusiasme innat pels esports de la roda petita fins al final dels seus dies. De fet, el manresà havia estat elegit com a únic candidat per tornar a presidir la federació catalana.

Paradigma del positivisme, de la confiança en les persones, de l’empatia i del respecte, Basiana va ser un actor clau, engrescador, compromès i indispensable en el procés que va dur al reconeixement provisional de la federació catalana com a membre de la FIRS. Malauradament, les pressions del govern espanyol van provocar la revocació en l’assemblea vergonyosa de Fresno, feta repetir pel TAS per irregularitats flagrants. L’assemblea de Roma va revocar l’admissió provisional, un dèficit més per a l’hoquei sobre patins, que no ha superat els sis participants en el darrer europeu de seleccions. Catalunya va guanyar el mundial B a Macau amb una superioritat abassegadora i va ascendir, però mai no va poder exercir el dret adquirit a la pista. El seu primer rival en el següent mundial A hauria estat l’enfurismada Espanya.

Basiana i el seu equip van lluitar fins al darrer segon d’una dura batalla política al costat del prestigiós advocat belga Jean-Louis Dupont, reconegut per haver aconseguit que s’instaurés la llei Bosman. El cas Fresno, per dir-ho així, va ser un petit espòiler del que es veuria més tard en el procés català cap a la independència, que, desgraciadament ens ha familiaritzat amb més noms d’advocats mediàtics per combatre l’aparell repressor espanyol.

Propositiu i imaginatiu, no es va quedar de braços plegats i es va treure un conill del barret de copa liderant un acord amb la Confederació Sud-americana de Patinatge que va permetre a la selecció catalana d’hoquei sobre patins, tant la masculina com la femenina, jugar diverses edicions de la copa Amèrica, amb un títol a Vic el 2010 i un de femení al Brasil el 2011 que passen a la història de l’esport català, tant pel seu valor inherent com pel seu significat de llibertat.

També va exercir d’actiu fonamental en la implantació dels World Roller Games, el mundial de mundials de la roda petita amb onze disciplines, dels quals va ser l’ideòleg defensant una proposta que la catalana va fer al món quan lluitava pel reconeixement. La segona edició es va fer el 2019 a Barcelona. Molt implicat en el projecte, la va viure amb una gran emoció.