Patinatge

RAMON BASIANa

Un líder esportiu carismàtic

Basiana va liderar l’intent d’admissió internacional de les seleccions de patinatge, es va treure la copa Amèrica del barret de copa perquè Catalunya competís en hoquei sobre patins i es va inventar els World Roller Games

L’any 2005 va rebre el premi President Companys i el 2021, la medalla d’or de la UFEC

Si hi ha un direc­tiu espor­tiu de la Cata­lu­nya d’aquest segle que hau­ria meres­cut un enter­ra­ment d’estat per la seva apor­tació al país, en majúscu­les, aquest és Ramon Basi­ana i Vers (Man­resa, 1957-la Vall d’en Bas, 2021), pre­si­dent de la Fede­ració Cata­lu­nya de Pati­natge des del 2002 fins a la seva mort, l’estiu pas­sat, als 63 anys, després d’una llarga malal­tia que no havia impe­dit que con­tinués tre­ba­llant amb un entu­si­asme innat pels esports de la roda petita fins al final dels seus dies. De fet, el man­resà havia estat ele­git com a únic can­di­dat per tor­nar a pre­si­dir la fede­ració cata­lana.

Para­digma del posi­ti­visme, de la con­fiança en les per­so­nes, de l’empa­tia i del res­pecte, Basi­ana va ser un actor clau, engres­ca­dor, com­promès i indis­pen­sa­ble en el procés que va dur al reco­nei­xe­ment pro­vi­si­o­nal de la fede­ració cata­lana com a mem­bre de la FIRS. Malau­ra­da­ment, les pres­si­ons del govern espa­nyol van pro­vo­car la revo­cació en l’assem­blea ver­go­nyosa de Fresno, feta repe­tir pel TAS per irre­gu­la­ri­tats fla­grants. L’assem­blea de Roma va revo­car l’admissió pro­vi­si­o­nal, un dèficit més per a l’hoquei sobre patins, que no ha superat els sis par­ti­ci­pants en el dar­rer euro­peu de selec­ci­ons. Cata­lu­nya va gua­nyar el mun­dial B a Macau amb una supe­ri­o­ri­tat abas­se­ga­dora i va ascen­dir, però mai no va poder exer­cir el dret adqui­rit a la pista. El seu pri­mer rival en el següent mun­dial A hau­ria estat l’enfu­ris­mada Espa­nya.

Basi­ana i el seu equip van llui­tar fins al dar­rer segon d’una dura bata­lla política al cos­tat del pres­tigiós advo­cat belga Jean-Louis Dupont, reco­ne­gut per haver acon­se­guit que s’ins­taurés la llei Bos­man. El cas Fresno, per dir-ho així, va ser un petit espòiler del que es veu­ria més tard en el procés català cap a la inde­pendència, que, des­gra­ci­a­da­ment ens ha fami­li­a­rit­zat amb més noms d’advo­cats mediàtics per com­ba­tre l’apa­rell repres­sor espa­nyol.

Pro­po­si­tiu i ima­gi­na­tiu, no es va que­dar de braços ple­gats i es va treure un conill del bar­ret de copa lide­rant un acord amb la Con­fe­de­ració Sud-ame­ri­cana de Pati­natge que va per­me­tre a la selecció cata­lana d’hoquei sobre patins, tant la mas­cu­lina com la feme­nina, jugar diver­ses edi­ci­ons de la copa Amèrica, amb un títol a Vic el 2010 i un de femení al Bra­sil el 2011 que pas­sen a la història de l’esport català, tant pel seu valor inhe­rent com pel seu sig­ni­fi­cat de lli­ber­tat.

També va exer­cir d’actiu fona­men­tal en la implan­tació dels World Roller Games, el mun­dial de mun­di­als de la roda petita amb onze dis­ci­pli­nes, dels quals va ser l’ideòleg defen­sant una pro­posta que la cata­lana va fer al món quan llui­tava pel reco­nei­xe­ment. La segona edició es va fer el 2019 a Bar­ce­lona. Molt impli­cat en el pro­jecte, la va viure amb una gran emoció.

Un llarg apre­nen­tatge

Durant els vui­tanta, com a mem­bre de l’àrea d’Esports de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona, Basi­ana va par­ti­ci­par en l’orga­nit­zació dels cam­pi­o­nats del món d’esgrima (1985), bàsquet (1986) i taekwondo (1987), i les copes del món d’atle­tisme i escacs (1989), fet que li va per­me­tre adqui­rir una gran experiència. El 1991 va ser nome­nat direc­tor d’hoquei sobre patins de Bar­ce­lona de 1992, inte­grat en el pro­grama en qua­li­tat d’esport d’exhi­bició. L’any següent es va incor­po­rar com a gerent a la fede­ració cata­lana i el 1996 va pas­sar a ocu­par el mateix càrrec en la fede­ració espa­nyola. El 1999 va tor­nar a la cata­lana en qua­li­tat de secre­tari gene­ral i el 2002 va ser ele­git pre­si­dent, amb un pòsit d’experiències que ja l’havien con­ver­tit en un veri­ta­ble líder.

Basi­ana havia reno­vat la seva vice­pre­sidència a la Unió de Fede­ra­ci­ons Espor­ti­ves de Cata­lu­nya, càrrec que ocu­pava des del 2005. El juny del 2021, l’orga­nisme que pre­si­deix Gerard Esteva li va ator­gar la meda­lla d’or, la màxima dis­tinció, per la seva apor­tació. Ante­ri­or­ment, Basi­ana havia rebut amb tots els honors, el 2005, el premi Pre­si­dent Com­panys per la seva con­tri­bució sig­ni­fi­ca­tiva al país. El jurat va enten­dre que el pre­si­dent havia demos­trat a bas­ta­ment la legi­ti­mi­tat de l’ofi­ci­a­li­tat de les selec­ci­ons cata­la­nes de la fede­ració.

L’estab
Si b

FA 20 anys

CATALUNYA-PORTUGAl. La imatge, amb Basiana a l’esquerra al costat de David Moner –president de la UFEC–, correspon a la presentació, el 23 de desembre del 2002, del partit Catalunya-Portugal que es va jugar al Palau. Basiana feia mesos que era president de la FCP.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)