MIREIA BELMONTE
La conquesta de l’or
La millor esportista olímpica de la història a Catalunya, que va tastar la glòria en els Jocs de Rio, ha viscut del seu talent innat però també del sacrifici i de la capacitat de superar els obstacles que ha trobat pel camí
La natació catalana va fer el cim a Rio el 2016, quan una badalonina fora de sèrie, Mireia Belmonte (10/11/1990), va esdevenir la primera esportista catalana de la història a quedar campiona olímpica en una modalitat individual. Aquella medalla, en una final dels 200 m papallona inoblidable, la va situar com una de les grans esportistes de la història del país, una icona en la revolució de l’esport femení, un fet que aquest diari ha narrat pràcticament en directe des del dia del seu naixement.
Aquell no va ser un èxit sorgit d’un dia de glòria espontani. Belmonte havia estat subcampiona olímpica de la mateixa prova a Londres 2012. Aquell dia ella i el seu inseparable entrenador dels seus millors anys, Fred Vergnoux, es van conjurar per fer el següent pas: la conquesta de l’or.
Amb el francès va començar-hi a entrenar el 2010 però va tenir-hi una relació tempestuosa després dels Jocs de Londres. Hi va acabar tornant quan va fitxar pel CN Sabadell per preparar el mundial de Barcelona del 2013 (tres medalles).
El desafiament posterior que van preparar tots dos per als Jocs de Rio va incloure una preparació física al límit de la resistència i una actitud psicològica a prova de bombes. No s’arriba a ser campiona olímpica amb una mentalitat fràgil o no dedicant el cos i l’ànima 24 hores a l’esport que estimes i que sovint també odies. “És una nedadora sense límits, físicament i tècnicament”, reconeixia l’entrenador que la va portar als seus grans èxits.
Sacrifici i passió
Va sacrificar el mundial del 2015 per arribar a la final a còpia de treball i passió, i superar nedadores de més talent i de més força física. Amb quatre medalles olímpiques (dues de plata a Londres i una de bronze i una d’or a Rio) és difícil no considerar la badalonina una de les millors esportistes catalanes de la història. És una campiona formada íntegrament al país, primer al CN Badalona i després a les instal·lacions del CAR de Sant Cugat, que ha esdevingut la seva segona casa, amb sessions d’entrenament que han inclòs boxa, BTT i llargues sessions de pesos, abans de passar també llargues temporades a Sierra Nevada, on molts internacionals aprofiten l’alçada abans dels grans campionats.
L’eclosió
Belmonte va fer precisament el seu salt a l’escena internacional, també a Rio, el 2006, quan va guanyar dues medalles d’or en el mundial júnior. Des de llavors, havent de lluitar contra l’etiqueta de la gran esperança blanca de la natació del país, va anar acumulant un palmarès impressionant, amb moments complicats, sobretot quan va descobrir en els Jocs de Pequín (2008) que no en faria prou amb el seu talent, sinó que hauria de treballar com mai per fer el pas que li faltava per igualar les rivals de països on la natació és gairebé una religió, com Hongria, la Xina o Austràlia, per no parlar de les figures emergents de les grans universitats dels EUA.
Des del 2008, l’any de la seva eclosió, ha recollit 44 medalles en les grans competicions internacionals i ha estat capaç de batre tres rècords mundials. Va ser la primera que va trencar la barrera dels dos minuts en els 200 m papallons en piscina curta (1:59:61), a banda de fer un triplet somiat en la mateixa distància i estil a l’aire lliure: campiona olímpica, campiona del món i campiona d’Europa. Això sense comptar els seus èxits en altres cites menors, com la copa del món o el seu domini constant en els campionats d’Espanya en les modalitats de fons, papallona i estils.
La seva capacitat de superació va quedar definitivament revelada a Tòquio. Amb 31 anys i després d’arribar als Jocs amb sensacions agredolces després d’una lesió a l’espatlla que la va apartar de les proves de papallona. Malgrat tot, i encara amb el seu inseparable tècnic Vergnoux, es va plantar en la final dels 400 m estils i va quedar a 23 centèsimes de la seva cinquena medalla olímpica.
El COE va reconèixer a Tòquio la trajectòria olímpica de la badalonina convertint-la en la banderera de la delegació, al costat d’un altre dels grans esportistes olímpics catalans, el palista lleidatà Saúl Craviotto.
fa 20 anys
primeres braçades. Belmonte, a l’esquerra, Va començar a nedar per recomanació mèdica. Aquí, amb 12 anys, se la veu amb l’entrenador del CN Badalona Jordi Albadalejo i les companyes Desireé Cayuela, Meritxell Valera i Meritxell Gallego.