Esquí

QUIM SALARICH

ESQUIADOR ALPÍ DE LA MOLINA CLUB D’ESPORTS (LMCE)

“Sabíem de què era capaç”

“No es pot dir que ja és al cent per cent que hi vagi però és molt probable”

“És una passada i no només perquè entres a formar part del mercat dels esports d’hivern, sinó per generar futurs esquiadors”

Estem tota la vida entrenant-nos. Els resultats no arribaven i ara potser no ens esperàvem que fossin tan i tan bons

Dues quin­ze­nes posi­ci­ons en els eslàloms de les dues copes del món d’esquí alpí dis­pu­ta­des, a Val-d’Isère i a Madonna di Cam­pi­glio, és l’inici de tem­po­rada de Quim Sala­rich (Malla, 1994), olímpic el 2018 a Pye­ongc­hang i que ha acon­se­guit el millor resul­tat de la seva car­rera i l’ha repe­tit en menys de dues set­ma­nes. L’oso­nenc té coll avall que la seva presència a Pequín, del 4 al 20 de febrer en el que serien els seus segons Jocs d’hivern, no se li escapa.

Déu-n’hi-do quin inici. Es pre­para per acon­se­guir aquests resul­tats, però s’ho espe­rava?
A veure, al final estem tota la vida entre­nant-nos per a això. No sabíem real­ment quan arri­ba­ria però sí de què era capaç. Els resul­tats no arri­ba­ven i de cop n’han arri­bat dos que són bons i pot­ser aquests pri­mers no ens esperàvem que fos­sin tan i tan bons. Sabem que tinc el nivell i s’han donat les con­di­ci­ons. Ho hem apro­fi­tat.
A Val-d’Isère fa el sisè en una de les dues mànegues, la segona. Això comença a fer pat­xoca.
Quan tens la pos­si­bi­li­tat de sor­tir dels pri­mers, la pista està bé i tot s’iguala més. A Madonna també ho vaig inten­tar però vaig tenir alguns desa­jus­tos i vaig fer l’onzè millor en la segona mànega i el resul­tat també és prou posi­tiu. Toca seguir tre­ba­llant pas a pas i mirar d’arri­bar a dalt de tot.
La ter­cera copa del món és a Zagreb la vigília de Reis. Com afronta el calen­dari previ als Jocs?
Vaig pas­sar uns dies de vacan­ces a casa, fins al dia 1, que marxàvem al matí. Per Cap d’Any va ser men­jar el raïm i cap a dor­mir. L’1 anàvem a Itàlia i hi farem uns dies d’entre­na­ment abans d’anar a Zagreb. Després tenim un gener força com­plet amb cinc copes del món més.
Amb aquests dos últims resul­tats, podrà començar amb millors posi­ci­ons ja o encara no?
Quan actu­a­lit­zin la llista, segur que uns deu dor­sals més enda­vant. El que passa és que nor­mal­ment actu­a­lit­zen la llista el 5 de gener i la cursa és pre­ci­sa­ment aquest dia. No sé si serà en aquesta o la següent, que en lloc del 53è com a Madonna puc sor­tir el 43è o el 44è. Ja ajuda, ja.
La clas­si­fi­cació per als pro­pers Jocs, la deu tenir encar­ri­lada.
La fede­ració des del prin­cipi de tem­po­rada ens envia uns cri­te­ris, que si tens més de 160 punts, i és molt fàcil acon­se­guir-los, hi pots anar. Després cada fede­ració esta­bleix els seus requi­sits, i en som uns quants, que hi podríem anar. Sí que és veri­tat que ara mateix soc el prin­ci­pal favo­rit. No es pot dir que ja és al cent per cent que hi vagi però sí que és molt pro­ba­ble i tocarà seguir tre­ba­llant: el 17 de gener es fa la llista defi­ni­tiva.
Comp­tant que la situ­ació epi­de­miològica no segueixi empit­jo­rant. Què en saben?
De moment tot segueix igual: ens fan fer tests PCR com l’any pas­sat i a la Xina hi has de fer una qua­ran­tena de dos o tres dies men­tre et van fent tests quan arri­bes. Abans de volar-hi neces­si­tes dos PCR nega­tius dels últims cinc dies. Hi ha diver­ses coses i, en no haver-hi públic, ho tin­dran tot vigi­lat...
Com recorda els ante­ri­ors Jocs, hi acce­deix a última hora gràcies a la reor­de­nació de pla­ces de la fede­ració inter­na­ci­o­nal. Hi va ser però no els deu­ria poder pre­pa­rar a consciència com sí que ho podrà fer amb aquests.
Ara ja sabem que tenim mol­tes pos­si­bi­li­tats d’anar-hi i per tant podem començar a pre­pa­rar-ho de manera més efi­ci­ent. Fa qua­tre anys al prin­cipi es donava molt per fet que jo hi ani­ria, després hi va haver unes cur­ses que van decan­tar la balança i em vaig tro­bar que en un prin­cipi me’n que­dava fora. A última hora com aquell qui diu em van donar l’opor­tu­ni­tat i no ho vaig gau­dir tant com espero poder-ho fer aquest cop, però són coses que pas­sen.
Què li sem­bla la can­di­da­tura de Bar­ce­lona-Piri­neus pel 2030?
És una pas­sada, tenir uns Jocs a casa i no només perquè entres a for­mar part del mer­cat dels esports d’hivern sinó per gene­rar futurs esquia­dors. Pot aju­dar molt i també amb tot el tema de les infra­es­truc­tu­res i no només pel que fa a les ins­tal·laci­ons sinó per acce­dir-hi. Sabem que s’hi ha de fer una gran inversió però crec que és una aposta que pot aju­dar molt als esports d’hivern.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.