Un tòpic dels valors que solem associar a l’esport és el de la integració, però costa veure-ho en la vida real més enllà d’una teoria que sobre el paper sempre queda bé. Aquesta temporada, amb tot, tenim un cas que demostra que certament amb ganes, esforç, compromís i suport extern, un grup pot fer-ho realitat. Així, una dotzena de jugadors marroquins de carrer han trobat la via per inscriure’s en una competició oficial de la federació de futbol sala, la primera territorial, gràcies al projecte de la parròquia de Santa Anna, prop de la plaça de Catalunya. Al conegut com hospital de campanya d’aquesta parròquia hi acullen i atenen sobretot immigrants i persones sense sostre i en risc d’exclusió social. Els proporcionen allò més bàsic, com ara menjar, roba, higiene, orientació laboral i escalf.

Sota el guiatge d’un dels voluntaris, Fernando Díaz, i de la coordinadora Montse Pujadas va sorgir la idea d’unir aquests joves en un equip, l’Atlètic Missatgers de la Pau Catalunya. Era l’esport que més dominaven. El juguen al carrer. De fet, és un esport de carrer. Díaz va començar a reunir joves d’entre 20 i 30 anys fins que l’equip va prendre forma i la federació els va obrir les portes perquè s’enquadrés en una de les seves categories.

L’entrenador ha admès que els rivals tenen un nivell més alt, però que l’objectiu no és guanyar partits sinó que l’esport acabi sent una via d’escapament per les dificultats particulars que tots estan passant. Coses com tenir una samarreta, anar a un vestidor, fer pinya, assumir una responsabilitat i un compromís en comú han acabat engrescant uns jugadors que es mostren entusiasmats.

A la dificultat que suposa jugar sempre contra rivals de més nivell també s’hi afegeix la qüestió econòmica. Competir comporta sempre fer front a un seguit de despeses que tots els que fan esport federat coneixen: la roba, el material esportiu, les fitxes, els arbitratges, les pistes, els desplaçaments, etc. La parròquia, a través dels seus contactes, ja ha fet una crida a qualsevol que vulgui posar el seu gra de sorra en el manteniment de l’equip. Un dels ajuts l’ha ofert l’antic president del FC Barcelona Joan Gaspart, que els ha facilitat la possibilitat de jugar els partits com a locals al complex esportiu Clot de la Mel, posant així punt final a la provisionalitat que havia acompanyat l’equip quan no tenia ni tan sols una seu fixa.

Des de la mateixa federació fan un crit perquè arribi més suport a l’equip ja que la viabilitat econòmica no està garantida. Quan es posen la samarreta taronja de l’Atlètic Missatgers obliden ni que sigui per una estona, ja sigui en un entrenament o en els 40 minuts del partit, la seva situació personal.

Montse Pujadas, que coordina aquesta activitat a través de l’associació Missatgers de la Pau, considera que l’experiència està sent tot un èxit i que hauria de tenir continuïtat la temporada vinent, malgrat l’esforç econòmic que suposa per a l’entitat haver de fer front a tots els pagaments.