Absolutament tot perquè són molts anys perseguint aquest objectiu. Bé, l’oportunitat de tenir aquest objectiu, perquè ho faré quan competeixi allà i aconsegueixi el resultat. És una gran recompensa i estic molt emocionada.

Sí, això ho ha fet més complicat perquè m’he hagut de buscar la vida en diverses ocasions i al final ho he fet perquè tenia molt clar quin era el meu objectiu i hi havia moltes ganes d’aconseguir-ho. El més fàcil hauria estat deixar-ho, i dir: “Ja ho he intentat i no ho he aconseguit.” En tot cas, no m’he rendit en cap moment i estic contenta que hagi estat així.

Exacte. Tenia clar que si no sortien els resultats és perquè no tenia la millor situació o potser faltava tenir oportunitats diferents. I aquestes oportunitats me les he acabat buscant jo i al final ho he aconseguit així.

Hi arribo molt bé. He tingut un parell de lesions, però he aconseguit bons resultats sense haver fet dues mànegues perfectes. He comès petites errades i sempre hi ha coses a millorar. En tot cas, els resultats són semblants als de l’any passat sense haver estat al meu màxim nivell i això em dona moltes esperances i ganes de continuar creixent cada dia per aconseguir els millors resultats possibles.

Sí, perquè em vaig perdre la primera part de la pretemporada, tant de físic com de neu. Però estic contenta perquè l’evolució va ser boníssima, inclús més ràpida del que ens pensàvem. En cap cas vam forçar més del compte, però l’espatlla va respondre molt bé i el ritme va ser molt bo.

Hi havia diferents alternatives. I jo vaig seguir els criteris de la copa d’Europa, que era fer dos top 15. Ja tenia un vuitè de la temporada passada i aquest any vaig aconseguir un divuitè lloc l’últim dia de termini, a només 15 centèsimes de la quinzena plaça. M’hi vaig quedar molt a prop. Suposo que la federació va valorar també els resultats de l’any passat i van considerar adient seleccionar-me per als Jocs, tenint en compte que m’havia hagut de saltar moltes proves perquè també havia tingut un problema en un peu.

En tot cas, les facilitats que m’he proposat jo, que m’he buscat amb el meu club [La Molina], amb les companyes i els entrenadors per tenir tots els recursos i l’estructura necessària per aconseguir-ho, per entrenar i per competir. Tot ho hem fet de zero perquè necessitàvem un equip. He tingut un equip i els que s’han volgut sumar al carro d’aquest projecte.

Fer dues bones mànegues, que això és el que realment depèn de mi. Ser capaç de gestionar la pressió que hi pugui haver per l’escenari perquè es tracta d’uns Jocs. En la primera mànega del mundial de Cortina vaig acabar la 24a, la segona no la vaig poder acabar, però anava molt bé. Puc superar el de l’any passat.

Hi estic a favor. Si pogués votar, ho faria pel sí. Seria positiu per al territori. Els Jocs de Barcelona 92 ens van ubicar al mapa i amb molt bona nota. Quan vaig pel món es pensen que vinc d’un lloc de sol i platja, i jo vinc de les muntanyes, el fred i la neu. Els Jocs ens anirien molt bé per donar-nos a conèixer, i donaria un impuls a tots els esports d’hivern.