Esquí

NÚRIA PAU

SELECCIONADA EN EL GEGANT PER ALS JOCS OLÍMPICS D’HIVERN

“Ser olímpica és una gran recompensa a molts anys”

L’esquiadora ribetana ha aconseguit el seu objectiu, tot i estar al marge de l’equip de la Federació Espanyola d’Esports d’Hivern

“Vull fer dues bones mànegues a Pequín”

M’he hagut de buscar la vida en diverses ocasions i al final ho he fet perquè tenia molt clar quin era el meu objectiu. Tenia moltes ganes d’aconseguir-ho i no m’he rendit mai

Núria Pau (Ribes de Fre­ser, 1994) serà olímpica en el gegant dels Jocs de Pequín 2022 i veurà recom­pen­sada la seva resiliència i els molts anys de sacri­fi­cis i dedi­cació, fins i tot estant al marge de l’equip de la Fede­ració Espa­nyola d’Esports d’Hivern. Amb experiència en els mun­di­als d’Are 2019 i Cor­tina 2021, té mol­tes ganes de con­ti­nuar crei­xent com a esquia­dora en la seva pri­mera cita olímpica.

Ja té els Jocs a tocar. Què suposa ser olímpica a Pequín?
Abso­lu­ta­ment tot perquè són molts anys per­se­guint aquest objec­tiu. Bé, l’opor­tu­ni­tat de tenir aquest objec­tiu, perquè ho faré quan com­pe­teixi allà i acon­se­gueixi el resul­tat. És una gran recom­pensa i estic molt emo­ci­o­nada.
Després d’ana­des i vin­gu­des a l’equip de la fede­ració espa­nyola, no ho ha tin­gut gens fàcil.
Sí, això ho ha fet més com­pli­cat perquè m’he hagut de bus­car la vida en diver­ses oca­si­ons i al final ho he fet perquè tenia molt clar quin era el meu objec­tiu i hi havia mol­tes ganes d’acon­se­guir-ho. El més fàcil hau­ria estat dei­xar-ho, i dir: “Ja ho he inten­tat i no ho he acon­se­guit.” En tot cas, no m’he ren­dit en cap moment i estic con­tenta que hagi estat així.
També és una manera de rei­vin­di­car-se.
Exacte. Tenia clar que si no sor­tien els resul­tats és perquè no tenia la millor situ­ació o pot­ser fal­tava tenir opor­tu­ni­tats dife­rents. I aques­tes opor­tu­ni­tats me les he aca­bat bus­cant jo i al final ho he acon­se­guit així.
Va qua­li­fi­car la tem­po­rada pas­sada, amb la par­ti­ci­pació en el mun­dial de Cor­tina d’Ampezzo i el vuitè lloc en la copa d’Europa d’Andalo (Itàlia), com la millor de la seva car­rera espor­tiva. Com arri­barà als Jocs de Pequín?
Hi arribo molt bé. He tin­gut un parell de lesi­ons, però he acon­se­guit bons resul­tats sense haver fet dues mànegues per­fec­tes. He comès peti­tes erra­des i sem­pre hi ha coses a millo­rar. En tot cas, els resul­tats són sem­blants als de l’any pas­sat sense haver estat al meu màxim nivell i això em dona mol­tes espe­ran­ces i ganes de con­ti­nuar crei­xent cada dia per acon­se­guir els millors resul­tats pos­si­bles.
La va con­di­ci­o­nar gaire la lesió a l’espat­lla a l’inici de tem­po­rada?
Sí, perquè em vaig per­dre la pri­mera part de la pre­tem­po­rada, tant de físic com de neu. Però estic con­tenta perquè l’evo­lució va ser boníssima, inclús més ràpida del que ens pensàvem. En cap cas vam forçar més del compte, però l’espat­lla va res­pon­dre molt bé i el ritme va ser molt bo.
Quins requi­sits ha hagut de com­plir per gua­nyar-se la plaça olímpica?
Hi havia dife­rents alter­na­ti­ves. I jo vaig seguir els cri­te­ris de la copa d’Europa, que era fer dos top 15. Ja tenia un vuitè de la tem­po­rada pas­sada i aquest any vaig acon­se­guir un divuitè lloc l’últim dia de ter­mini, a només 15 centèsimes de la quin­zena plaça. M’hi vaig que­dar molt a prop. Suposo que la fede­ració va valo­rar també els resul­tats de l’any pas­sat i van con­si­de­rar adi­ent selec­ci­o­nar-me per als Jocs, tenint en compte que m’havia hagut de sal­tar mol­tes pro­ves perquè també havia tin­gut un pro­blema en un peu.
Ha tin­gut totes les faci­li­tats per pre­pa­rar la tem­po­rada olímpica?
En tot cas, les faci­li­tats que m’he pro­po­sat jo, que m’he bus­cat amb el meu club [La Molina], amb les com­pa­nyes i els entre­na­dors per tenir tots els recur­sos i l’estruc­tura necessària per acon­se­guir-ho, per entre­nar i per com­pe­tir. Tot ho hem fet de zero perquè neces­sitàvem un equip. He tin­gut un equip i els que s’han vol­gut sumar al carro d’aquest pro­jecte.
Quin és l’objec­tiu a Pequín?
Fer dues bones mànegues, que això és el que real­ment depèn de mi. Ser capaç de ges­ti­o­nar la pressió que hi pugui haver per l’esce­nari perquè es tracta d’uns Jocs. En la pri­mera mànega del mun­dial de Cor­tina vaig aca­bar la 24a, la segona no la vaig poder aca­bar, però anava molt bé. Puc superar el de l’any pas­sat.
Aquests dies s’està par­lant molt de la con­sulta de la can­di­da­tura dels Piri­neus-Bar­ce­lona 2030. Què n’opina?
Hi estic a favor. Si pogués votar, ho faria pel sí. Seria posi­tiu per al ter­ri­tori. Els Jocs de Bar­ce­lona 92 ens van ubi­car al mapa i amb molt bona nota. Quan vaig pel món es pen­sen que vinc d’un lloc de sol i platja, i jo vinc de les mun­ta­nyes, el fred i la neu. Els Jocs ens ani­rien molt bé per donar-nos a conèixer, i dona­ria un impuls a tots els esports d’hivern.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.