Nadal lidera la història
L’inesperat i treballat segon títol a Austràlia de Rafa Nadal, el 21è Grand Slam de la seva carrera, desfà a favor seu l’empat titànic amb Roger Federer i Novak Djokovic en la cursa numèrica per ser el millor tennista de tots els temps
“Al meu gran amic i rival Rafa Nadal. Des del més profund del meu cor, et felicito per ser el primer home que arriba als 21 Grand Slams individuals. Fa uns mesos, fèiem broma dient que potser hauríem de jugar amb crosses. Increïble. Mai subestimis un gran campió. La teva increïble ètica de treball, dedicació i lluita són una inspiració per a mi i per a tants altres al món”, deia a Instagram Roger Federer, un dels tres déus que formen el big-three, la major oligarquia que mai ha tingut el tennis en l’era oberta i que, des de diumenge, lidera Rafa Nadal amb 21 títols de Grand Slam, al davant del suís i del serbi Novak Djokovic, tots dos amb 20.La fe sense recança va impulsar el balear davant el nou monstre rus, la paret Daniïl Medvédev, que s’ha erigit en els últims mesos en la punta de llança de la generació que lluita per enderrocar el règim i que, amb tota la gosadia del món, va acaronar la victòria per la via ràpida.
“Potser algun dels meus fans deu haver trencat la televisió”, va deixar caure amb ironia en el seu torn de paraula del lliurament de premis reflectint l’alt grau de decepció que li provocava la manera com va perdre després de guanyar els dos primers sets, amb una passejada triomfal en el primer i un segon treballadíssim (84’) que hauria enfonsat la majoria dels mortals. Nadal, amb deu anys més, però, mai llança la tovallola i va resistir en el pla físic i mental, el seu gran valor diferencial, a pesar d’una lesió crònica a l’escafoide –una displàsia– que el va fer dubtar de viatjar a Austràlia, i que, fins i tot, va fer planar l’ombra de la retirada pel cervell del manacorí.
Durant molta estona, el repte semblava inassumible. No només pel resultat advers, sinó sobretot pel talent innat d’un rival capaç de dirigir amb potència i mestria el seu estratosfèric revés pla a dues mans i de no mostrar fissures des del fons de la pista, el seu hàbitat natural. Nadal, però, va serrar les dents i s’hi va regirar a còpia de sobreesforç i canvis tàctics.
Mals precedents a 5 sets
Els precedents en finals australs a cinc sets, com va rememorar el seu extècnic Toni Nadal, no havien acabat bé per a Rafa Nadal a Melbourne. Tant contra Djokovic, en aquella final memorable del 2012 que va durar 5h53, com contra Roger Federer el 2017, Nadal s’havia avançat amb un break en el cinquè set com diumenge i havia acabat perdent el partit. De fet, amb dos sets avall i 3-2 i 0-40 en contra del tercer, cada joc sumat pel balear va ser un exercici de perseverança, d’agonia i de supervivència. El rus s’alliberava de tant en tant amb jocs de poc més d’un minut gràcies al seu servei estratosfèric –23 aces– des del seu terrat d’1m98, però, a poc a poc, Nadal, amb set vides i un catàleg de solucions –revés tallat, revés paral·lel i deixades com a aspectes imprescindibles per interrompre el monòleg rival–, li va anar complicant la vida.
El número u
Novak Djokovic continua liderant l’ATP al davant de Medvédev. Nadal és cinquè. El rus s’hauria enfilat al capdamunt si hagués guanyat el títol, però també és probable que ho faci al febrer. Tant l’obert d’Austràlia com la copa ATP 2021 es van disputar al febrer i, amb el descompte de punts pertinent, i si el serbi no juga abans del 21 de febrer –ha anunciat que tornarà a Dubai precisament a partir del 21–, el rus se situaria al capdamunt.
EL PROTAGONISTA
Novak Djokovic, per televisió
Fa pocs mesos, Djokovic tenia la paella pel mànec. Pletòric, havia de vèncer en la final de l’obert dels EUA contra Medvédev per aconseguir guanyar els quatre Grand Slams en un mateix any i amb l’estímul afegit de poder convertir-se en el primer que arribava als 21 títols. El rus, fred com el glaç, el va atropellar. Deportat d’Austràlia per no haver-se vacunat i amb problemes per jugar tornejos si no hi ha un canvi d’escenari pandèmic imminent –d’entrada, no podrà jugar a Roland Garros–, la lluita, amb Nadal renascut i a pesar que Roger Federer –40 anys– està fora de combat per les lesions, se li ha complicat. Tanmateix, tant per edat com per qualitat, és evident que si el serbi es recentra –havia guanyat sis dels darrers deu Grand Slams anteriors– continua aspirant a tot. Medvédev, capaç d’insultar un àrbitre amb tota la mala educació del món escridassant-lo com si estigués posseït, d’enfrontar-se al públic o tenir sortides iròniques amb el micròfon a peu de pista en un mateix dia i alhora jugar com els àngels, va fer referència al serbi després de batre Stefanos Tsitsipas en les semifinals: “Vaig impedir que Djokovic guanyés el 21è Grand Slam i ara lluitaré per impedir que ho faci Nadal, mentre Djokovic ho veu per televisió.” El rus va mantenir una relació cordial amb el jutge de cadira de la final, tot i que es va queixar amb raó perquè algun “idiota”del públic xisclava quan no tocava.
