TXELL SOLER
FONDISTA QUE HA FET LA MÍNIMA PEL MUNDIAL DE MITJA MARATÓ I EL RÈCORD CATALÀ
“Vaig anar molt al ritme i vaig ser molt regular”
Està contenta de l’inici de la temporada, en què també ha fet una gran marca en els 10 quilòmetres en ruta
L’any vinent vol preparar una marató
Fins molt cap al final no vaig començar a patir. Crec que puc baixar d’1h10. No aquest any, però m’hi veig amb cor
La seva regularitat en cada un dels quilòmetres de la mitja marató de Sevilla la van portar a la victòria, a batre el rècord català amb 1h10:36 i a fer la mínima per al mundial. Txell Soler (Sant Joan de Vilatorrada, 29 anys) explica que creu que encara té marge de millora i que l’any vinent vol preparar i debutar en una marató.
Satisfeta de la gran marca i de la mínima per al mundial de mitja marató?
Sí, molt contenta de com va anar. En una mitja marató poden passar moltes coses: el mal temps, pots anar malament, i al final que et quadri tot és una mica complicat, però va quadrar tot.
Amb la mínima feta ja té la plaça segura?
No ben bé, necessites dos requisits: fer la mínima, que és el primordial i principal, i arribar en un bon estat de forma unes setmanes abans. En aquest cas, com que el mundial és al novembre, suposo que setmanes abans em faran competir o em faran algun test per veure que realment en aquests mesos t’has entrenat i estàs en bona forma. A menys que em lesioni o passi alguna cosa molt grossa, en principi ho tinc més o menys assegurat.
I al novembre a la Xina serà per primer cop internacional?
Amb l’equip absolut sí, estrenar-te en un mundial està molt bé. Si no el tornen a ajornar, perquè era al març i el van passar al novembre per coses de la covid.
La planificació fins llavors, l’haurà de variar?
Sí, s’han complicat una mica les coses perquè la meva idea era preparar aquesta mitjà i després baixar una mica de quilòmetres perquè encara vull intentar fer les meves marques en deu mil i cinc mil. El que passa és que han mogut el campionat d’Espanya de mitja marató i el fan al juny. Llavors, tot que intentaré tocar ritmes més curtets per preparar els deu mil i els cinc mil, he de continuar fent quilòmetres per estar bé per al campionat d’Espanya de mitja marató. El planing és fer el que he fet fins ara i posar una mica de velocitat en els entrenaments.
La marca i la mínima era l’objectiu o es va sorprendre?
Era un objectiu, realment la mínima per al campionat del món encara no han dit quina serà, ens imaginem que sí que l’he feta perquè la mínima més dura que han posat mai es 1h12:30 i d’aquí no és mouran gaire. Anava a buscar baixar d’1h12 per assegurar el tret. Intuïa que podia baixar d’1h11 pels entrenaments i tot. Era complicat però podia ser, i fins que ho fas no t’ho creus.
Com es va sentir en la cursa, com va anar?
Vaig tenir la sort que el meu marit em va fer de llebre i em va acompanyar. Volia anar a un ritme de 3:21 i 3:22 el quilòmetre i hi vam anar, vam ser molt regulars i el final va sortir a 3:20. Vam anar molt al ritme i van ser les rivals que van anar de més ràpid a més lent. En el quilòmetre onze o dotze vaig enganxar la segona i la primera no la vaig atrapar fins al quilòmetre divuit. Totes dues es van enganxar al darrere, i al final vaig arribar sola.
Es veu amb marge de millora?
Crec que sí, quan acabo una cursa sempre dic que crec que puc millorar. Crec que sí perquè realment fins molt cap al final no vaig començar a patir i crec que amb una mica d’entrenament..., bé, ara en Joan [Lleonart, el seu entrenador], quan llegeixi això, es riurà de mi, però crec que puc baixar d’1h10. No aquest any, però m’hi veig amb cor.
La seva marca era d’1h13, la rebaixa ha estat important.
Sí, el que passa és que aquella mitja marató no la vaig preparar gaire perquè la vaig fer mentre estava entrenant-me per fer els 5.000, i a més va ser a Granollers, que hi ha molta pujada, i jo pujant no pujo bé. Va sortir aquella marca, però crec que en aquell moment hauria pogut fer una miqueta menys, però sí, igualment he millorat molt.
L’inici de temporada ha anat força bé. Va fer 32:34 en els 10 km i bones actuacions en cros.
Bé, en cros, bones actuacions no gaire, no ho he fet del tot malament, però primer que no m’agrada i, segon, que no em va bé. Però sí, amb el deu mil estic molt contenta perquè em sorprèn encara més aquesta marca que no pas la de la mitja marató. I el 32:34 em dona molt marge per quan faig coses més llargues poder aguantar bé.
Treballa d’odontòloga i no és professional de l’atletisme. Com ho compagina?
Estic treballant i continuaré així, treballant i entrenant-me; al final la feina també m’agrada i mentre pugui aniré fent les dues coses. Aquest any he baixat una mica les hores de feina per tenir més temps per entrenar-me. He pogut funcionar així, tinc la meva vida organitzada i continuaré així.
Sempre ha fet proves de fons, la pròxima és una marató?
Una mica l’objectiu que tenim plantejat amb el Joan l’any que ve és preparar una marató. És l’evolució natural. És el que tothom hauria de fer. L’ideal és primer entrenar-te bé per baix, agafar velocitat, fer un bon deu mil, alguna mitja i llavors, quan veus que per baix ja no pots millorar més, fer el salt a la marató, després difícilment pots tornar a baixar.
Després d’una mitja marató toca descansar, quina és la pròxima cursa?
Descansar no descanso gaire. Continuaré fent quilòmetres i intentem no prémer tant en els entrenaments, però a part d’això continuo entrenant-me de manera força normal. Sí que ara venen un parell de mesos en què hi ha poques competicions. Bé, d’aquí a dues setmanes corro un 3.000. Serà velocitat pura i dura per a mi, en el campionat d’Espanya de clubs de pista coberta amb el Manresa. I al març hi ha un deu mil que es fa a Laredo i estic intentant entrar-hi.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Divendres,22 novembre 2024