Sí, molt con­tenta de com va anar. En una mitja marató poden pas­sar mol­tes coses: el mal temps, pots anar mala­ment, i al final que et qua­dri tot és una mica com­pli­cat, però va qua­drar tot.

No ben bé, neces­si­tes dos requi­sits: fer la mínima, que és el pri­mor­dial i prin­ci­pal, i arri­bar en un bon estat de forma unes set­ma­nes abans. En aquest cas, com que el mun­dial és al novem­bre, suposo que set­ma­nes abans em faran com­pe­tir o em faran algun test per veure que real­ment en aquests mesos t’has entre­nat i estàs en bona forma. A menys que em lesi­oni o passi alguna cosa molt grossa, en prin­cipi ho tinc més o menys asse­gu­rat.

Amb l’equip abso­lut sí, estre­nar-te en un mun­dial està molt bé. Si no el tor­nen a ajor­nar, perquè era al març i el van pas­sar al novem­bre per coses de la covid.

Sí, s’han com­pli­cat una mica les coses perquè la meva idea era pre­pa­rar aquesta mitjà i després bai­xar una mica de quilòmetres perquè encara vull inten­tar fer les meves mar­ques en deu mil i cinc mil. El que passa és que han mogut el cam­pi­o­nat d’Espa­nya de mitja marató i el fan al juny. Lla­vors, tot que inten­taré tocar rit­mes més cur­tets per pre­pa­rar els deu mil i els cinc mil, he de con­ti­nuar fent quilòmetres per estar bé per al cam­pi­o­nat d’Espa­nya de mitja marató. El pla­ning és fer el que he fet fins ara i posar una mica de velo­ci­tat en els entre­na­ments.

Era un objec­tiu, real­ment la mínima per al cam­pi­o­nat del món encara no han dit quina serà, ens ima­gi­nem que sí que l’he feta perquè la mínima més dura que han posat mai es 1h12:30 i d’aquí no és mou­ran gaire. Anava a bus­car bai­xar d’1h12 per asse­gu­rar el tret. Intuïa que podia bai­xar d’1h11 pels entre­na­ments i tot. Era com­pli­cat però podia ser, i fins que ho fas no t’ho creus.

Vaig tenir la sort que el meu marit em va fer de lle­bre i em va acom­pa­nyar. Volia anar a un ritme de 3:21 i 3:22 el quilòmetre i hi vam anar, vam ser molt regu­lars i el final va sor­tir a 3:20. Vam anar molt al ritme i van ser les rivals que van anar de més ràpid a més lent. En el quilòmetre onze o dotze vaig engan­xar la segona i la pri­mera no la vaig atra­par fins al quilòmetre divuit. Totes dues es van engan­xar al dar­rere, i al final vaig arri­bar sola.

Crec que sí, quan acabo una cursa sem­pre dic que crec que puc millo­rar. Crec que sí perquè real­ment fins molt cap al final no vaig començar a patir i crec que amb una mica d’entre­na­ment..., bé, ara en Joan [Lle­o­nart, el seu entre­na­dor], quan lle­geixi això, es riurà de mi, però crec que puc bai­xar d’1h10. No aquest any, però m’hi veig amb cor.

Sí, el que passa és que aque­lla mitja marató no la vaig pre­pa­rar gaire perquè la vaig fer men­tre estava entre­nant-me per fer els 5.000, i a més va ser a Gra­no­llers, que hi ha molta pujada, i jo pujant no pujo bé. Va sor­tir aque­lla marca, però crec que en aquell moment hau­ria pogut fer una miqueta menys, però sí, igual­ment he millo­rat molt.

Bé, en cros, bones actu­a­ci­ons no gaire, no ho he fet del tot mala­ment, però pri­mer que no m’agrada i, segon, que no em va bé. Però sí, amb el deu mil estic molt con­tenta perquè em sorprèn encara més aquesta marca que no pas la de la mitja marató. I el 32:34 em dona molt marge per quan faig coses més llar­gues poder aguan­tar bé.

Estic tre­ba­llant i con­ti­nuaré així, tre­ba­llant i entre­nant-me; al final la feina també m’agrada i men­tre pugui aniré fent les dues coses. Aquest any he bai­xat una mica les hores de feina per tenir més temps per entre­nar-me. He pogut fun­ci­o­nar així, tinc la meva vida orga­nit­zada i con­ti­nuaré així.

Una mica l’objec­tiu que tenim plan­te­jat amb el Joan l’any que ve és pre­pa­rar una marató. És l’evo­lució natu­ral. És el que tot­hom hau­ria de fer. L’ideal és pri­mer entre­nar-te bé per baix, aga­far velo­ci­tat, fer un bon deu mil, alguna mitja i lla­vors, quan veus que per baix ja no pots millo­rar més, fer el salt a la marató, després difícil­ment pots tor­nar a bai­xar.

Des­can­sar no des­canso gaire. Con­ti­nuaré fent quilòmetres i inten­tem no prémer tant en els entre­na­ments, però a part d’això con­ti­nuo entre­nant-me de manera força nor­mal. Sí que ara venen un parell de mesos en què hi ha poques com­pe­ti­ci­ons. Bé, d’aquí a dues set­ma­nes corro un 3.000. Serà velo­ci­tat pura i dura per a mi, en el cam­pi­o­nat d’Espa­nya de clubs de pista coberta amb el Man­resa. I al març hi ha un deu mil que es fa a Laredo i estic inten­tant entrar-hi.