“La remuntada de Nadal és com una pel·lícula”

Ho veia molt i molt difícil, la veri­tat. I mira que en el cas del Rafa sem­pre creus que pot cap­gi­rar el par­tit. Amb Sha­po­va­lov en quarts ja ho vaig veure com­pli­cat, però tenia l’espe­rança que el cana­denc podria fallar en el cinquè set. En la final, quan va per­dre el segon set que tenia gua­nyadíssim en diver­ses oca­si­ons, ja va ser una galleda d’aigua freda con­tra un juga­dor que és de gel.

Si en aquell moment m’hagues­sin dit que m’hi jugués diners...No saps com, remunta i creu i lluita i apro­fita la mínima pos­si­bi­li­tat. És la pri­mera vegada que veig una remun­tada així en un par­tit tan impor­tant en pri­mera per­sona. És com veure una pel·lícula.

Jo diria que sí. N’hi ha de molt bons com Zve­rev o Tsit­si­pas, però ell, tot just en la seva segona final de Grand Slam, ja va ser capaç de donar una lliçó a Djoko­vic a l’obert dels EUA. És un juga­dor molt regu­lar, també molt espe­cial i amb un gran físic. No et regala punts com altres joves.

Tenim una gran amis­tat des que el vaig conèixer, quan jo tenia 15 anys. Vam jugar el cam­pi­o­nat d’Espa­nya per equips amb el RCT Bar­ce­lona i vam com­par­tir habi­tació. Em va donar un molt bon cop de mà quan jo vaig tenir dub­tes de seguir jugant l’any 2008 i sem­pre hem tin­gut una relació molt pro­pera. Jo tinc qua­tre anys més que ell i ara que he deci­dit dei­xar de jugar i que he sigut pare, ha con­fiat en mi.

Diu­menge, quan es va aca­bar la final em vaig afai­tar i quan vaig arri­bar em vaig tallar els cabells, perquè tenia una pinta...

Evi­dent­ment que li he fet la broma. I em va dir que si em vull reti­rar invicte, val més que dimi­teixi ara.

La pri­mera PCR em va donar nega­tiu. Vaig tenir una mica de tos i em va sor­tit al cap de tres dies. Vivim en un pis petit i me’n vaig anar a un hotel per no con­ta­giar la meva dona i la meva filla. Vaig viat­jar a Austràlia una set­mana més tard.

D’entrada, busca un juga­dor per als entre­na­ments i amic perquè jo encara em man­tinc en forma, tot i que si m’he de moure molt tinc més pro­ble­mes. Quan encara jugava, molts cops em tru­cava per entre­nar-nos junts. Busca també una altra opinió per inten­tar millo­rar les poques coses que es puguin millo­rar quan ets un juga­dor tan bo. Li agrada estar rode­jat de gent que apre­cia i és molt fami­liar.

Ell sabia la meva situ­ació i em va tru­car per ofe­rir-me entrar en el grup de tre­ball de Nadal. L’any pas­sat vaig jugar i no em va anar gens bé i arriba un moment en què has de dir prou. Tenia el rànquing pro­te­git per un pro­blema d’ansi­e­tat que vaig tenir fa uns anys. Li vaig dir que m’ho pen­sa­ria. Vaig mirar la meva pare­lla, ella em va dir que evi­dent­ment que ho havia d’accep­tar, i li vaig tru­car al cap de 30 segons.

El 2019 i em va durar dos anys. És un tema deli­cat i com­pli­cat d’expli­car i que la gent ho enten­gui. Aquell any vaig inten­tar jugar, però vaig tenir símpto­mes estranys com dolor o mal de panxa i em vaig pre­o­cu­par. Va arri­bar un moment en què no tenia el cap per jugar i vaig parar a Roland Gar­ros per solu­ci­o­nar el pro­blema. Em vaig posar en mans d’un psi­quia­tre i em vaig medi­car i lla­vors va arri­bar la pandèmia, que també va ser un rot­llo. Vaig viat­jar amb el Feli López fent d’entre­na­dor.

Tam­poc sé en el meu cas quin és l’ori­gen. El bus­ques i no el tro­bes, i al cap i a la fi, el més impor­tant és tor­nar a estar bé. Ara soc molt feliç. La pater­ni­tat ho cura tot. No sabia què sig­ni­fi­cava i ara em cau la baba.