ORIOL CARDONA
ESQUIADOR I CORREDOR DE MUNTANYA
“No m’agradarien uns Jocs amb neu artificial”
El banyolí arriba en plena forma a Boí, on lluitarà per les places d’honor en l’esprint i la cursa vertical
Demana un programa seriós d’ajudes per preparar la cita del 2026
Tota la temporada he estat preparant l’europeu de Boí, sobretot la prova d’esprint i la cursa vertical
Oriol Cardona (1994, Banyoles) ja és la gran referència de l’esquí de muntanya català, un esport que serà olímpic per primer cop a Cortina d’Ampezzo, el 2026.
El triomf a Morgins en la copa del món ha marcat aquest inici de temporada. Se l’esperava?
L’inici de curs va ser irregular. Vam començar a Itàlia amb resultats més discrets. Després vaig passar la covid i no vaig anar gaire fi. El triomf va ser una sorpresa. No sabia com em trobaria perquè feia temps que no competia i no sabia els rivals com estarien. Les sensacions al principi no van ser bones, però vaig plantar-me a la final amb molta força i em va sortir una cursa rodona en l’esprint.
Ja s’ha especialitat en les proves més curtes?
Sí. Al final aquest és un esport que té diferents disciplines. Un esprint són tres minuts i una cursa individual, una hora i mitja. És com posar un maratonià a fer mil metres. Per això ara els meus resultats en les curses de fons no llueixen tant.
L’ambició a l’europeu de Boí de la setmana vinent deu ser màxima.
Sí. He treballant tot l’any per a aquest campionat. Les primeres curses són l’esprint i la vertical, les que em van més bé. A l’individual també espero anar bé perquè conec el terreny i la motivació i els ànims de la gent també m’ajudaran. Acabaré amb el relleu mixt, que és una nova prova per equips. M’agrada perquè és una prova que dona alegria a la competició. Tinc una bona companya, l’Ana Alonso.
Primer va plegar Kilian Jornet i ara ho ha fet Marc Pinsach. Li toca agafar el relleu generacional?
En Kilian fa anys que no hi és i sense en Marc és veritat que he passat a ser el gran de l’equip. No és una cosa que em prengui gaire seriosament. Em continuo sentint igual de jove i seguiré així.
Quin grau de motivació genera que l’esquí de muntanya passi a ser olímpic el 2026?
És una cosa que motiva, i la perspectiva de lluitar per una medalla olímpica és un objectiu que tinc al cap. És una fita ambiciosa però també molt maca. Això sempre, és clar, que hi hagi les ajudes corresponents de les federacions. Els Jocs són d’aquí a quatre anys. Queda molt i som un esport petit. És una aposta de futur que hem de fer tots plegats, no només els esportistes. A un objectiu com aquest s’han de dedicar 24 hores al dia els set dies de la setmana. Això implica que, si hi ha ajudes, es pot fer. No podem viure de l’aire.
S’han inaugurat ara els Jocs de Pequín. Els seguirà amb interès?
L’esquí alpí sempre m’ha agradat i conec els d’aquí que hi van, però no coincidim mai per entrenar-nos.
Sobre la candidatura catalana per als Jocs del 2030 tothom hi està dient la seva. Jornet ha dit que hi estava en contra. Què hi diu?
No tinc gaires comentaris a fer al respecte. Bé, només una cosa m’agradaria dir. Si s’acaben fent no vull que siguin precisament com a Pequín.O sigui, que es facin amb neu artificial. Això segur.
Costa cada vegada més trobar neu al Pirineu per entrenar-se i competir?
Cada any les condicions canvien molt. Pot fer una nevada molt important al principi i podem tirar tota la temporada. A Font-romeu, on estic la major part de l’any, podem entrenar-nos molt bé fora pistes. A Boí, per a l’europeu, no n’hi haurà gaire, però potser tenim una sorpresa.
Caldrà anar cada vegada més a fer entrenaments als Alps?
Si es fa un projecte de futur encarat als Jocs crec que s’han de preparar bé i fer estades a l’estiu a llocs amb neu i començar la pretemporada abans en llocs on també n’hi hagi. Ara anem al novembre dues o tres setmanes a Tignes, però potser hi haurem de passar més temps. I si no hi ha neu als Alps, caldrà buscar-la a fora.
Les curses de muntanya les té aparcades?
No. Tinc moltes ganes de córrer. Després d’aquest europeu faré una aturada i començaré a preparar la temporada d’estiu perquè l’any passat no vaig poder córrer per un tema de lesions i m’agradaria fer-ho bé si el genoll dret aguanta la temporada completa. Amb vista al futur hauré de triar en algun moment en funció dels meus objectius i la meva situació personal. Sé que els dos esports no es poden fer a la vegada si es vol rendir a un alt nivell.
Hi continua havent curses de dues federacions, atletisme i muntanya. Per quines es decanta?
Com a esportista haig de mirar pels meus interessos i buscar les que em motivin i m’agradin més. Per exemple aquest any en faré dues o tres de la Federació d’Atletisme i dues o tres de la Fedme. La qüestió legal ja s’ho arreglaran entre ells.
L’alpinisme, a la llarga, l’atrau per seguir l’exemple de Jornet o del seu pare?
Fa uns anys vam fer una expedició al Dhaulagiri VII amb membres de la FEEC i és una experiència que em va aportar molt en tots els sentits. Amb tot, ara mateix tinc ganes sobretot de dedicar-me a la competició. Això ho deixaré per a més endavant.
De petit es devia fer un fart d’anar de Banyoles cap a la muntanya, no?
Sempre dic en broma que com que no podia fer esquí aquàtic a l’estany doncs n’anàvem a fer al Pirineu. Vaig començar fent atletisme amb el CN Banyoles, però a casa sempre hi havia hagut aquesta tradició pels esports de muntanya. Em van apuntar a esquí alpí per aprendre a baixar i després, és clar, a pujar fent l’esquí de muntanya.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.