Setanta-tres tri­omfs par­ci­als en la copa del món FIS, 43 en eslàlom, dis­ci­plina en què ostenta el rècord abso­lut; tres victòries glo­bals en la copa del món i sis títols mun­di­als ava­len la vora­ci­tat de la nord-ame­ri­cana de 26 anys Mika­ela Shif­frin, la suc­ces­sora de Lind­sey Vonn –82 tri­omfs en la copa del món–, que espera tri­om­far a Pequín i afe­gir més metall als tres podis olímpics –dos ors, el pri­mer a Sotxi 2014 en eslàlom amb només divuit anys esta­blint un rècord de pre­co­ci­tat , i una plata– que ja llu­ei­xen en les seves llus­tro­ses vitri­nes. Shif­frin és, sens dubte, un dels grans reclams mediàtics dels Jocs d’Hivern de la pandèmia. Una icona que busca la recon­sa­gració en l’esce­nari més mediàtic.

La gran figura de l’esquí alpí ja ho ha gua­nyat però no en té mai prou. La seva gran rival en el gegant, que es dis­puta la mati­nada vinent, i en l’eslàlom, les dis­ci­pli­nes més tècni­ques, serà l’eslo­vaca Petra Vlhova, la dar­rera gua­nya­dora de la bola de cris­tall. L’esce­nari de les bata­lles, que pro­me­ten sang i fetge, serà Yanqing, estació situ­ada a uns 180 quilòmetres al nord-est de Pequín en què les par­ti­ci­pants hau­ran de llis­car, de moment si no hi ha una enfa­ri­nada natu­ral durant aquests dies, sobre neu arti­fi­cial. Tota la com­pe­tició alpina es dis­pu­tarà al mateix esce­nari, a diferència d’altres cites olímpi­ques en què les pro­ves tècni­ques i les de velo­ci­tat tes van sepa­rar. Un altre aspecte dife­ren­cial res­pecte d’altres Jocs i que es podria con­si­de­rar un efecte col·late­ral de la pandèmia, és que les pis­tes són ter­ri­tori verge per als par­ti­ci­pants, que no hi han pogut esquiar abans.

Però no tot han estat flors i vio­les per a Shi­frin. La tra­jectòria idíl·lica dels ele­gits també ha hagut de sobre­po­sar-se a una prova vital com­pli­cada: la pre­ma­tura mort del seu pare Jeff el 2020. “Encara hi ha moments que se m’oblida cami­nar, com si tornéssim al 3 de febrer del 2020 i tot acabés de pas­sar. El sen­ti­ment per­dura i crec que ho farà per sem­pre, però he après a valo­rar els bons moments”, relata l’estre­lla. Un sotrac impor­tant que ha superat amb l’ajuda pro­fes­si­o­nal d’un psicòleg, un reforç que s’ha con­ver­tit en habi­tual en els espor­tis­tes d’elit que han de vèncer la pressió dels resul­tats i la falta de moti­vació. “En el fons és com una lesió física, però ningú més la pot veure. No neces­si­tes una ope­ració, no tens ter­mi­nis de recu­pe­ració, només dolor”, expli­cava la nord-ame­ri­cana, que de petita se li va diagnos­ti­car síndrome de dèficit d’atenció. Diu que mai no està segura que les coses fun­ci­o­nin tal com desitja, però ges­ti­ona per­fec­ta­ment els ner­vis, com es pot com­pro­var repas­sant un currículum més llarg que un dia sense pa reser­vat als grans tòtems de la història de l’esport.