JJOO TÒQUIO 2022
Eslàlom a l’olimp
La nord-americana Mikaela Shifrin, que amb 18 anys es va penjar l’or a Sotxi 2014, ja ho ha guanyat tot amb 26 i lluitarà per reivindicar-se a la neu artificial de Yanqing com una de les més grans de la història
La seva gran rival en les disciplines tècniques és l’eslovaca Vlhova
Setanta-tres triomfs parcials en la copa del món FIS, 43 en eslàlom, disciplina en què ostenta el rècord absolut; tres victòries globals en la copa del món i sis títols mundials avalen la voracitat de la nord-americana de 26 anys Mikaela Shiffrin, la successora de Lindsey Vonn –82 triomfs en la copa del món–, que espera triomfar a Pequín i afegir més metall als tres podis olímpics –dos ors, el primer a Sotxi 2014 en eslàlom amb només divuit anys establint un rècord de precocitat , i una plata– que ja llueixen en les seves llustroses vitrines. Shiffrin és, sens dubte, un dels grans reclams mediàtics dels Jocs d’Hivern de la pandèmia. Una icona que busca la reconsagració en l’escenari més mediàtic.
La gran figura de l’esquí alpí ja ho ha guanyat però no en té mai prou. La seva gran rival en el gegant, que es disputa la matinada vinent, i en l’eslàlom, les disciplines més tècniques, serà l’eslovaca Petra Vlhova, la darrera guanyadora de la bola de cristall. L’escenari de les batalles, que prometen sang i fetge, serà Yanqing, estació situada a uns 180 quilòmetres al nord-est de Pequín en què les participants hauran de lliscar, de moment si no hi ha una enfarinada natural durant aquests dies, sobre neu artificial. Tota la competició alpina es disputarà al mateix escenari, a diferència d’altres cites olímpiques en què les proves tècniques i les de velocitat tes van separar. Un altre aspecte diferencial respecte d’altres Jocs i que es podria considerar un efecte col·lateral de la pandèmia, és que les pistes són territori verge per als participants, que no hi han pogut esquiar abans.
Però no tot han estat flors i violes per a Shifrin. La trajectòria idíl·lica dels elegits també ha hagut de sobreposar-se a una prova vital complicada: la prematura mort del seu pare Jeff el 2020. “Encara hi ha moments que se m’oblida caminar, com si tornéssim al 3 de febrer del 2020 i tot acabés de passar. El sentiment perdura i crec que ho farà per sempre, però he après a valorar els bons moments”, relata l’estrella. Un sotrac important que ha superat amb l’ajuda professional d’un psicòleg, un reforç que s’ha convertit en habitual en els esportistes d’elit que han de vèncer la pressió dels resultats i la falta de motivació. “En el fons és com una lesió física, però ningú més la pot veure. No necessites una operació, no tens terminis de recuperació, només dolor”, explicava la nord-americana, que de petita se li va diagnosticar síndrome de dèficit d’atenció. Diu que mai no està segura que les coses funcionin tal com desitja, però gestiona perfectament els nervis, com es pot comprovar repassant un currículum més llarg que un dia sense pa reservat als grans tòtems de la història de l’esport.