El trànsit de Jessica Vall
Natació. La nedadora olímpica exerceix de suport als joves components de la selecció júnior i infantil en el campionat d’Espanya a Palma en una iniciativa pionera de la federació catalana
Jessica Vall (Barcelona, 1988) viu una etapa de trànsit en diversos aspectes de la seva vida. En la part final de la seva carrera esportiva, continua entrenant-se a les ordres de Jordi Jou, però compaginant-ho amb la feina a l’empresa de suplements nutricionals Etixx –és llicenciada en biomedicina– i sense grans objectius a la vista dins la piscina.
En aquest context, la nedadora olímpica va viatjar el cap de setmana passat a Palma amb la selecció catalana júnior (16-18 anys) i infantil (13-16) que competia, i acabaria guanyant, en el campionat d’Espanya de federacions. A proposta del director tècnic de la Federació Catalana de Natació (FCN), Luis Rodríguez, Vall es va afegir a l’expedició en qualitat de “suport a l’esportista”. “El meu rol era el d’una figura intermèdia entre el nedador i els entrenadors. En la concentració prèvia ja els vaig ajudar a entrenar les postes de relleus i els vaig donar la meva visió de com havien d’enfocar l’última setmana abans d’un campionat. Un cop a Palma, els acompanyava a la cambra de sortida, si feia falta, als entrenaments suaus després de la competició, a guardar-los les coses. La qüestió era estar a peu de piscina per al que em necessitessin, sense entrar a valorar la seva actuació. El nom oficial de la meva tasca era de suport a l’esportista, però allà m’anomenaven des de la consellera de la catalana fins a gairebé minyona”, relata la nedadora del CN Sant Andreu. Curiosament, Vall, que ha participat en tot tipus de competicions internacionals, no havia estat seleccionada de joveneta per a aquest campionat i per això també li feia una il·lusió especial poder gaudir d’aquesta experiència. El paper que ha exercit Vall a Palma no és ni de bon tros un invent de la federació catalana. “Aquesta figura ja existeix, per exemple, en el meu equip de la ISL [Lliga Internacional de Natació), els Energy Standard, que vam guanyar la competició. Aquest equip inverteix molt en el cos tècnic i hi ha molts entrenadors amb diferents rols”, hi afegeix.
Compartir experiències
Oberta i sempre amb un somriure al rostre, Vall considera que aquest rol de suport a l’esportista s’adiu perfectament a la seva manera de ser. “M’agrada compartir tot el que he après. Quan algú es troba en l’etapa final de la seva carrera esportiva, trobo que és important poder compartir i ensenyar als més petits les teves experiències. En aquest sentit, també hi ha hagut un retorn. Jo també he après coses d’ells. Quan fa tant temps que ets a l’elit, t’oblides de per què vas començar i aquest cap de setmana ells m’ho han recordat molt. Els nervis, els plors... tot és molt intens!”, remarca. Vall no tanca ni de bon tros la porta a repetir l’experiència. “Si la federació catalana ha considerat important introduir aquesta figura, a veure si també s’engresquen altres federacions. Jo sé de nedadors que els encantaria fer aquesta funció. Tot i que encara hi ha molts passos a fer per endavant, ja que els entrenadors no cobren prou, també es pot portar a consideració dels clubs perquè ho professionalitzin dins l’estaf de tècnics”, sosté.
Un canvi dràstic
Més enllà de la seva experiència amb les seleccions catalanes, Vall reflexiona al voltant de la seva nova etapa vital: “He fet un canvi dràstic a la meva vida perquè ho necessitava en un aspecte mental. Després dels Jocs vaig competir en la ISL i, com que estava en forma, vaig proposar a la federació participar en els europeus i els mundials de piscina curta. Al final, he pogut fer vacances i ara he començat a treballar. El gran problema dels esportistes és que quan et retires et pots trobar amb un gran buit. Per això és d’agrair que Etixx hagi apostat per mi d’aquesta manera. M’ajuden molt a compaginar-ho amb els entrenaments i és una oportunitat que no podia deixar escapar. Esportivament no em vull posar fites. Primer m’haig d’acostumar a la nova vida, adaptar-me als canvis i veure cap on anem.” Un dia a dia en la vida de Jessica Vall que encara canviarà més quan es compleixi el seu desig de ser mare, com ja va confessar abans de l’últim repte olímpic a Tòquio.
