Iker Pajares trenca el seu sostre i ja és 23è del món
Esquaix. El sabadellenc, el primer català de la història que se situa entre els 30 millors de la PSA, inicia el curs avui a Washington i veu “factible” enlairar-se entre els vint millors
El sabadellenc Iker Pajares (Barcelona Global Squash), el primer jugador de la història de l’esquaix català que s’ha situat entre els 30 millors del món, va tancar el curs millorant el seu sostre en el rànquing PSA, que era la 26a posició del 2020, i ja és 23è, refermat com el sisè millor jugador europeu en un rànquing dominat majoritàriament pels egipcis, la principal potència, que copa set de les deu primeres places liderada pel número u Ali Farag. El número 2 és l’australià Paul Coll, un cognom ben nostrat que també constata la força d’aquest esport en els països anglosaxons. En el seu últim torneig internacional jugat a Palencia, el vallesà, a més, va obtenir el desembre passat el seu desè títol en quinze finals, un palmarès que no eixamplava des del 2019 i que li dona una empenta moral addicional de futur. No va cedir ni un sol set en tot el torneig i va superar en la final el canari Iván Pérez, company d’acadèmia en la Barcelona Global Squash. El seu objectiu de cara al 2022, exercici que iniciarà avui a Washington (Estats Units) –la setmana vinent participarà en un altre torneig a Chicago, tots dos de la categoria supersèries–, és irrompre entre els 20 millors jugadors del planeta, una fita que ell considera “factible però complicada”. “Entrar al top 20 és l’objectiu que m’he marcat aquest any. Me’n separen només tres posicions, però encara es veu molt lluny. Escalar en aquest rànquing tan selectiu és molt complicat. Requereix una regularitat molt alta. Crec que serà clau jugar bé en els tornejos d’inici d’any ara al febrer i al març. Si ho aconsegueixo, abans de l’estiu em podria haver enfilat al top 20 mundial”, explica el vallesà amb cautela i alhora amb ambició. Després dels dos tornejos als EUA, en jugarà un parell més a Anglaterra.
També tanca el 2021 amb el títol de campió d’Espanya que va guanyar al CE Rocafort el maig passat superant en la final el gallec Borja Golán –38 anys i 16 títols de campió a les espatlles–, tal com ja va passar en l’edició del 2020. En aquesta ocasió, però, Golán es va retirar lesionat. És el segon títol estatal del català, que se’n va sortir en un 2021 en què entén que no va estar de sort en els sortejos dels quadres. Sigui com vulgui, acumula en nou temporades al circuit mundial, des del 2013, 202 partits jugats, amb 129 triomfs, més d’un 60%.
Miracle de 500 llicències
Amb tan sols una trentena de clubs i 500 llicències, Catalunya conserva tres jugadors entre els 100 millors del món des del 2019, un miracle. L’igualadí Bernat Jaume (Esquaix Igualada) és el 48è i el barceloní Edmon López (Club Tennis Sabadell) és 166è, tot un mèrit de la generació del 1996. El millor jugador estatal de la història és Borja Golán (41è), que va ser cinquè. En femení, la primera catalana és Sofia Mateos (120a).
