El palamosí Adel Mechaal ha elevat a l’excel·lència el seu hàbit de lluitar pels doblets, els 1.500 i els 3.000, en el campionat d’Espanya en pista coberta. Ho va aconseguir a Antequera 2015, ho va repetir a València 2018, i a Ourense 2022 ha recuperat el vell costum amb dues exhibicions en tota regla.

Si dissabte va conquerir la seva sisena corona en els 3.000 m amb un últim mil demolidor (2:24), ahir no va donar cap respir als seus rivals i els va castigar des del primer fins a l’últim dels 1.500 m. El migfondista del New Balance tenia molt clar el seu full de ruta. “En la final hi havia corredors molt ràpids i no els podia deixar arribar frescos en els últims 400 metres. La qüestió era castigar-los de bon començament, agafar una mica d’aire a mitja prova, i acabar-ho de rematar en els últims 500 metres. Sembla fàcil, però s’havia d’executar i ho he pogut fer a la perfecció.” El resultat són els 3:36.89 amb què va arribar a la meta, que suposen un nou rècord de la competició. De fet, Mechaal es va deixar anar molt abans de creuar la línia d’arribada i podia haver baixat perfectament dels 3:36. Tot i el seu bon rendiment en aquesta distància, l’atleta català té clar que amb vista al mundial de Belgrad apostarà pels 3.000 m, prova en la qual és el flamant recordista europeu (7:30.82). A més dels doblets en pista coberta, el recordista català en té dos més en la seva col·lecció a l’aire lliure, en aquest cas 1.500 i 5.000 m, assolits a Castelló 2015 i a Barcelona 2017.

La fita de Mechaal no pot eclipsar la progressió de la velocista Sara Gallego, que d’una tacada va retallar 56 centèsimes la seva plusmarca catalana (de 53.38 a 52.82) en 400 m i va signar la mínima per al mundial (52.90). L’especialista de 400 m tanques a l’aire lliure va competir sense cap tipus de complex. Va prendre el carrer lliure a l’ombra de Laura Bueno, va resistir les envestides d’Aauri Lorena Bokesa en la contrarecta i en el tram final va atacar amb determinació el lideratge de la velocista andalusa. Al final només li van faltar 5 centèsimes (52.77) per superar-la. La final dels 400 m masculins, amb cinc atletes amb mínima mundialista, era un dels plats forts de la cloenda i el desenllaç no va decebre les expectatives. El lleidatà Bernat Erta (New Balance) va tornar a rebaixar la seva plusmarca personal (46.23), però es va haver de conformar amb el tercer lloc. Per uns moments, Erta va ser subcampió, per la desqualificació del blaugrana Manuel Guijarro (46.07), l’atleta que l’havia precedit, però al cap de mitja hora va ser requalificat. El títol va ser per a Bruno Hortelano, amb marca personal (46.02) i s’haurà de veure quin és el segon escollit per a Belgrad. Erta, en tot cas, ha fet mèrits de sobres per formar un relleu de molts quirats.

Els sub 23 catalans van tenir un magnífic rendiment en l’estatal absolut i també van pujar al podi Xènia Benach (València), subcampiona en tanques (8.14), rere la basca Teresa Errandonea (8.12), i Àlex Gràcia (FC Barcelona), que amb 5,52 m va liderar el triplet blaugrana en perxa, amb Dídac Salas (5,47 m) i Aleix Pi (5,32 m). La també blaugrana Naiara Estanga va ser tercera en triple (13,20 m).