Sara Gallego (400 i 4x400 m) serà un dels sis representants catalans que disputaran el mundial de Belgrad al costat d’Adel Mechaal (1.500 i 3.000 m), Bernat Canet (60 m), Bernat Erta (4x400 m), Xènia Benach (60 m tanques) i Geena Stephens (4x400 m). Amb 21 anys, la velocista barcelonina, ara al Nike, arribarà pletòrica després de batre el rècord català (52.86) i quedar-se a les portes del títol espanyol. Al final no podrà compartir experiència amb l’altra joia de l’atletisme català formada a l’Hospitalet, la seva bona amiga Maria Vicente.
Des de l’europeu sub 23 al juliol i fins aquest hivern ha viscut els millors moments de la seva trajectòria esportiva?
Sí. Coincideix amb la meva arribada al CAR. L’europeu va ser el moment àlgid, amb el rècord d’Espanya (55.23) i la medalla de plata, i des de llavors no hem parat d’entrenar-nos i aquí tenim els resultats.
El secret és aquest. Entrenaments més exigents?
A la pretemporada em va costar arrencar perquè fèiem molta càrrega, però quan van començar els campionats s’ha vist que anàvem pel bon camí. Ni jo mateixa sabia si estava preparada per fer aquestes marques, sobretot la mínima per al mundial. No és fàcil demostrar en una competició el que tens a les cames, i ho he pogut fer.
Quin és el rol d’Àlex Codina en aquesta evolució?
Formem un molt bon tàndem, també en el tema de la comunicació, sobretot quan li explico les meves sensacions. Al CAR tinc moltes facilitats. Un equip boníssim, amb fisioterapeutes, nutricionista i metges, i ho fa tot molt més fàcil.
Entrava en els plans baixar de la barrera dels 53 segons?
No ho teníem al cap, però sabíem que estàvem preparats per córrer molt ràpid. La pista coberta no deixa de ser una preparació per a l’aire lliure, i no volíem obsessionar-nos. Sovint quan més bé t’ho passes a la pista és també quan més bé surten les coses.
S’ha plantejat en algun moment canviar les tanques pels 400 m llisos a l’aire lliure?
El canvi està descartat, però sí que m’agradaria combinar més les dues proves. Normalment només faig uns 400 m llisos i m’agradaria fer-ne més perquè sé que m’ajudarà a millorar també en les tanques.
Són estratègies molt diferents?
Sobretot en pista coberta sí que ho és. Has de sortir ràpid i assolir una bona posició sí o sí perquè al final només hi ha una recta de 50 m i és pràcticament impossible avançar. En els 400 m tanques és una lluita contra tu mateixa.
En el mundial es planteja algun objectiu?
Passar-m’ho bé sobretot, però si puc rebaixar la marca serà sensacional. Fer 52.60 o 52.70 em donaria molta força de cara a la temporada a l’aire lliure.
Els plans del 2022 ja els teniu definits?
Primer de tot assolir les marques mínimes per a l’europeu i el mundial, però ens centrarem més en l’europeu perquè és on tindré realment possibilitats de córrer la final, tot i que serà molt complicat. Si tot va bé i comencem amb força, ens agradaria baixar de la barrera dels 55 segons i fer un altre cop el rècord en alguna competició, però no serà gens fàcil.
Ha tingut sovint lesions. Té por encara quan salta a la pista?
És cert que abans era una mica de vidre, amb qualsevol cosa ja patia sobretot als isquiotibials. En la pretemporada encara ho noto i em molesta un temps, però ho porto bé. He millorat molt també en aquest sentit.
Encara deu recordar la figura de l’Armando Álvarez quan competeix?
Sí. Era un entrenador que estimava molt l’atletisme i sobretot la prova dels 400 m tanques. Em va transmetre la seva passió per la prova, i una mica estic enganxada a les tanques per ell, perquè confiava molt en mi i les meves possibilitats. Sempre m’ho deia.