Adel Mechaal, setè en els 3.000 m (7:43.60) del mundial
El palamosí Adel Mechaal no ha pogut passar del setè lloc en la final dels 3.000 m (7:43.60) del mundial de Belgrad que ha guanyat l’etíop Selemon Barega (7:41.38). Recordista europeu de la distància i quart en el rànquing mundial de l’any (7:30.82), a Mechaal li ha faltat la frescor de les setmanes prèvies i com a les eliminatòries ha pagat el cansament. La final ha tingut moltes alternatives en les primeres voltes, amb el català molt atent a tots els moviments i sense desgastar-se més del compte. Barega ha forçat el ritme en les primeres voltes, però a partir dels 800 m (2:04.06) ha aparegut el kenyà Jacob Krop i s’ha alentit el pas. La final ha entrat en una fase d’estira i arronsa, però així s’ha arribat a l’última volta amb un grup de set corredors amb possibilitats de lluitar pel podi. Mechaal ha passat sisè al toc de campana i li ha faltat força en el tram final per avançar posicions.
Rere de Barega, han completat el podi el també etíop Lamecha Girma (7:41.63) i el britànic Marc Scott (7:42.02), la gran sorpresa de la final.
“He hagut de fer un viatge de 36 hores, quan ho podia haver fet en 1h40”
Després de la prova, Mechaal ha explotat en la zona mixta. El migfondista palamosí, que havia afinat el seu estat de forma a Istambul, on resideix, s’ha queixat que no hagués pogut viatjar a Belgrad des de Turquia i que dilluns va haver d’anar a Madrid i participar en diversos actes protocol·laris. “Em fa molta ràbia perquè m’han putejat a mort. Tenia un viatge d’1h40 i n’he hagut de fer un de 36 hores. Dormir 20 hores en quatre dies amb aquesta gent, no t’ho perdonen. Que hagi treballat sis mesos per aquest dia i que m’hagin fotut és d’una impotència increïble”, ha confessat amb la veu entretellada per l’emoció. I ha afegit: “Els últims dies han estat terribles. S’ha d’intentar que la federació espanyola pugui ajudar en comptes de donar tanta imatge d’equip, s’hauria de primar una mica més el rendiment i no cal viatjar tots junts. Tant Jacobs com Duplantis han arribat quan els seus entrenadors han considerat oportú i jo porto quatre dies sense parar. Em sap greu que potser he perdut una oportunitat increïble. Potser el resultat hauria estat el mateix, però sobretot a nivell psicològic s’afronta la final d’una altra manera. Les accions de semifinals em van generar molts dubtes al meu cap i sobre el meu estat de forma. Vaig donar males sensacions en la semifinal i m’han acompanyat en la resta del campionat.”
