La Volta avui ja mira cap amunt
Ciclisme. Primer contacte amb l’alta muntanya, amb el final a la Molina, després de dos dies per a velocistes
La Volta a Catalunya té aquest dimecres la primera de les seves dues etapes d’alta muntanya, la que s’acaba a La Molina. És un final elèctric perquè amb els 3.500 metres de desnivell positiu acumulat que hi ha en els 161 quilòmetres de recorregut el descens que hi ha a dos quilòmetres de l’arribada fa més incert el primer cara a cara entre els favorits a la general. Són tres ports de 1a categoria pràcticament enllaçats, amb l’últim de 12 quilòmetres i el seu tram més dur als 4 primers sortint d’Alp. Un perfil que li va com anell al dit a Alejandro Valverde (Movistar), que podria encarrilar la seva quarta victòria en la cursa catalana –té les edicions del 2009, 2017 i 2018 al seu palmarès– per poc que la seva habilitat no es vegi superada per la força d’altres favorits com Carapaz (Ineos), Quintana (Arkea) o Kruijswijkr (Jumbo), tots a 11 segons del líder, el noruec Jonas Iversby Hvideberg (DSM).
Hvideberg surt amb el mallot de líder de la general per un sol segon sobre l’australià Michael Matthews (BikeExchange), vencedor de l’etapa amb final a Sant Feliu i que ahir llançava Kaden Groves en l’arribada a Perpinyà. L’alemany del Bahrain Phil Bauhaus era segon, com el seu company d’equip Sonny Colbrelli dilluns abans de caure desplomat a l’arribada. “Vaig creuar la línia i em vaig desplomar. Vaig prendre aigua del massatgista, vaig veure el metge i, després... Em vaig quedar en blanc. Quan em vaig despertar ja era a l’hospital” deia ahir l’italià des del Trueta de Girona, on no presentava signes de preocupació o funcions compromeses i s’havia de sotmetre a més proves. El campió d’Europa no s’arronsa: “És un gran ensurt però ja estic pensant en quan podré tornar al grup. Només això”.
Escapada amb premis
El noruec del DSM s’enduia el premi gros de la fuga però el més feliç a l’arribada era Adrià Moreno (Burgos BH), premi a la combativitat. “Tenia moltes ganes de córrer la cursa de casa, el Burgos BH m’ha donat aquesta oportunitat i s’ha d’aprofitar” deia l’olotí, que als seus 30 anys estava en un núvol. Moreno entrava en l’escapada del dia, que compartiria amb Joan Bou (Euskaltel) en un primer moment i a la qual s’hi afegia Hvideberg (DSM) des del desè quilòmetre i després dels 8 primers neutralitzats.
El marge dels tres escapats arribaria a superar els cinc minuts i superat el tercer port del dia, Belitres a 60 per acabar i després de Perafita i Frare, –amb vàries caigudes pujant i baixant i Marc Soler (UAE) o Roger Adrià (Kern Pharma) implicats, sense conseqüències– anaven sumant punts mentre Richie Porte es convertia en la primera baixa il·lustre dels favorits. Una nòmina en la què Simon Yates (BikeExchange) veuria com se li esfumaven 32 segons perquè quan la fuga era absorbida pel gran grup a poc menys de 30 quilòmetres per a l’arribada, les ratxes de vent provocaven acceleracions i caigudes el més perjudicat de les quals era l’anglès.