Tommy Robredo ha confirmat avui que el Barcelona Open Banc Sabadell-Trofeu Comte de Godó, que es disputarà del 18 al 24 d’abril a les instal·lacions del RCT Barcelona, serà el seu últim torneig com a tennista professional. “Sóc un guerrer de l’edat antiga”, s’ha definit en el seu comiat Robredo, que als seus 39 anys ocupa el lloc 343è de la classificació de l’ATP, molt allunyat del top ten pel qual va transitar el 2006 i 2007. Robredo va ser l’últim català campió del torneig l’any 2004.

El tennista olotí ha anunciat la data de la seva retirada a Sant Sadurní d’Anoia, a les caves Vilarnau, empresa que ha signat un contracte per ser el cava oficial del Godó els quatre propers anys i de la qual Robredo n’és ambaixador. I ho ha fet després de pilotejar, entre vinyes, amb un company de generació també retirat com David Ferrer, amb qui va lliurar dures batalles sobre l’argila i que precisament és ara el director del torneig que el veurà penjar la raqueta en tres setmanes.

Després de passar per la dutxa i vestir-se de nou de carrer, Robredo ha justificat en una entrevista concedida a EFE el perquè de la seva llarga carrera (va debutar el 1998 al circuit). “M’he cuidat molt i, dins del que cap, les lesions m’han respectat prou”, ha apuntat.

Tres vegades campió de la copa Davis amb Espanya i guanyador de dotze títols ATP, l’exnúmero 5 del rànquing mundial, fa sis temporades que juga tornejos Challengers, cosa poc habitual en un tennista amb el seu palmarès. “Si he pogut seguir jugant és perquè m’agrada molt el tennis i no em costa despertar-me al matí i anar a entrenar. Fins al dia que ens van tancar (per la pandèmia) ho vaig fer al cent per cent”, ha explicat.

Robredo tenia clar que, fins que no trobés alguna cosa que l’omplís “més que el tennis”, no ho deixaria. “I ara ja ho he trobat”, ha desvetllat.

I és que, durant el confinament, en el que es va traslladar amb la seva família de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) a Olot (Garrotxa), ho va descobrir. “Estar a casa, amb la meva família i la meva filla. Ara sé que no vull perdre’m la primera vegada que camina o diu papa”, ha explicat el jugador sobre la seva petita Alexia. A poc a poc, Robredo ha anat “acceptant” que ni físicament ni mentalment està ja “com estava abans” i que “un va guanyant anys i perdent rànquing” fins que s’adona que és el moment de marxar a casa.

I que millor que retirar-se al RCT Barcelona, en el torneig que va guanyar el 2004 i del que va ser finalista el 2006. I si és possible, en la pista 1 on, moltes vegades allunyat dels focus, va protagonitzar remuntades mítiques en el passat. “A mi, una pista central com la de l’US Open, no m’agrada. Prefereixo una pista més petitona i sorollosa, amb la gent a prop. I al Godó sempre demanava jugar en la 1, davant de la meva família i amics, on escoltes veus conegudes animant”, ha recordat. Podia haver-se retirat al Godó de l’any passat, però la mateixa pandèmia que li va descobrir una altra vida a més del tennis també va retardar el seu adéu. “No volia marxar jugant amb les graderies gairebé buides”, ha sentenciat.