El Barça compleix una dècada a l’elit europea
Futbol sala. L’equip blaugrana busca contra el Benfica (20 h) el bitllet per a la final de Riga, deu anys després de la primera Champions aconseguida a Lleida
Avui fa deu anys, amb un pavelló de Barris Nord de Lleida ple a vessar, amb 4.778 espectadors, el Barça de Marc Carmona assolia la seva primera Champions de futbol sala en la final contra el Dinamo de Moscou (3-1). El conjunt blaugrana havia arribat a l’elit europea per quedar-se i una dècada després, i en la novena presència en la fase final, el Barça de Jesús Velasco aspira al quart títol continental a l’Arena de Riga després d’haver cantat victòria a Bakú el 2014 i a Barcelona el 2020. L’únic supervivent d’aquella històrica plantilla de Barris Nord és el capità Sergio Lozano, que malgrat el pas del temps no perd l’ambició: “Som un equip molt competitiu i lluitarem amb totes les nostres forces per portar la Champions cap a Barcelona.”
La quarta corona
El penúltim escull per assolir l’anhelada quarta corona europea és el Benfica (20 h, Barça TV i Esport3), campió en l’edició del 2010 però que en els últims anys s’ha vist eclipsat pel potencial de l’Sporting de Portugal. Precisament, en l’altra semifinal s’enfrontaran l’ACCS Asnières Villeneuve 92 i l’Sporting (17 h), el vigent campió i principal favorit. Amb aquests encreuaments, no seria estrany que l’Sporting i el Barça repetissin la final del curs passat a Zadar (Croàcia), amb triomf lisboeta per 4-3. Lozano, però, no vol ni sentir a parlar de la final. “Si pensem en la final, segurament no hi arribarem. Només em centro en el Benfica. És un rival massa dur per pensar en una hipotètica final”, sentencia. També comparteix l’argument el tècnic, Jesús Velasco: “El Benfica no pot jugar la seva lliga amb tots els components per les restriccions pel que fa als jugadors estrangers, però en la Champions sí que pot comptar amb tota la plantilla. Té al menys el mateix potencial que l’Sporting. Té una plantilla experimentada, amb molta qualitat. Serà un rival molt difícil, digne d’una semifinal europea.” De fet, el Benfica ja va guanyar el seu gran rival en la lliga portuguesa la setmana passada, per 3-2.
Però si algú coneix el Benfica és el tanca blaugrana André Coelho, que hi va militar durant tres temporades (2017-20). “El Benfica és molt fort en totes les facetes. Els pivots són molt bons, com Hossein Tayebi o Jacaré. Però també individualment, amb Robinho, la seva figura, o amb Chishkala, que aquest any és el màxim golejador. També Arthur, exjugador del Barça, que és el màxim assistent. O els tanques portuguesos Nilson Miguel o Afonso Jesus”, assegura. Tot i el potencial del rival, Coelho i tots els seus companys confien en el pas endavant del Barça amb la tornada als entrenaments després de les lesions de dos dels seus pivots de referència, Ferrão i Pito, a més de Matheus. “Tornar-los a veure entrenar ha estat una gran alegria per al grup i ha suposat una motivació extra”, sentencia el campió del món i d’Europa portuguès, que vol conquerir la seva primera Champions amb el Barça.
