Ander Mirambell tanca la seva etapa com a pilot de tobogan
Ha estat el pioner a Catalunya d’aquesta modalitat d’esports de gel i en catorze temporades en l’elit ha pogut competir en quatre Jocs Olímpics d’Hivern i onze mundials
El català Ander Mirambell (Barcelona, 1983) tanca la seva etapa com a pilot de tobogan després de catorze llargues temporades en l’elit d’aquesta modalitat, en què ha estat pioner en l’esport espanyol i li ha permès competir en quatre Jocs Olímpics d’Hivern i onze mundials, a més d’aconseguir dues victòries en la copa Amèrica i un títol estatal. A partir d’ara, Mirambell, de 39 anys, enceta una nova etapa com a entrenador de la belga Kim Meylemans i com a director esportiu de la Federació Espanyola d’Esports de Gel.
El pilot català ha posat el punt i final a la seva carrera esportiva en un acte multitudinari celebrat al restaurant Carpe Diem de Barcelona, al costat de la platja de la Barceloneta. L’esportista català penja el casc després d’una aventura iniciada el 2005 a una altra platja, la de Calella, amb el somni d’arribar als Jocs, i que es tanca disset anys després de quatre participacions olímpiques (Vancouver 2010, Sotxi 2014, Pyeongchang 2018 i Pequín 2022). El seu nou repte professional serà dirigir a la pilot belga Kim Meylemans, una de les protagonistes del circuit internacional, i acompanyar els futurs talents del tobogan estatal com a director esportiu de la Federació Espanyola d’Esports de Gel. Tot i això, la seva vinculació al tobogan anirà fins i tot més enllà, ja que acaba de presentar la candidatura a la vicepresidència d’Esports de la Federació Internacional de Bobsleigh i Skeleton (IBSF), la junta executiva de la qual es decidirà el mes de juliol a Lausana.
Abans d’acabar l’acte, Mirambell ha fet una llarga llista d’agraïments: “Agraeixo, en particular, a Bernat Buscà, el meu preparador físic de sempre i molt més que un amic; als professionals del CAR de Sant Cugat; els meus entrenadors, Ueli, Mickey, Martin Rettl i Richard Bromley; a tots els meus rivals i companys de tots aquests anys, que han estat la meva família durant molts mesos cada temporada; als diferents professionals de la IBSF; a les institucions que han permès que l’skeleton estigui on és (REFDH, CSD i COE); i als meus amics i encarregats de comunicació, Alberto Montenegro i Cristian Mestres. Però, sobretot, a la meva família, sense els quals res d’això no hauria estat possible.”