El 9 d’abril del 2006, la Santboiana va apallissar el Kitmar Ordizia per 37-0 i va celebrar el seu setè títol de lliga, el darrer de la competició que ha entrat a les seves vitrines. L’èxtasi va arribar en l’últim partit de la lliga regular i va corroborar el domini del club català, que també havia guanyat el campionat anterior encadenant una ratxa de triomfs espectacular al seu propi estadi, un fortí inexpugnable. L’equip que dirigia Tomás Garcia, Tommy, depenia d’ell mateix i va viure un partit plàcid, resolt de manera fulminant en el primer temps. Tres assajos de Keith, Andrés Martínez i Velazco i dos cops de càstig de Badia van sentenciar abans d’arribar al descans. La dura defensa de la Santboiana va ser un escull insalvable per a l’Ordizia, que ja no es jugava res, i els locals van ampliar la diferència durant el segon temps amb dos assajos més de Keith. La plantilla no només va poder celebrar el títol al Baldiri Aleu, com ja havia fet la temporada anterior després de vèncer el Pozuelo Madrid (28-22), sinó que també va recórrer els carrers de la ciutat acompanyada dels aficionats, des de l’estadi fins a l’ajuntament. Els herois van ser: Martinena, Keith, Guerrero, Badia, Juidías, Marlet, Corbacho, Sans, Alcón, Ventura, Del Portillo, Lázaro, Andrés Martínez, Velazco, Oriol Garcia, Larroy, Del Toro, Massoni, Belver, Campillo, Sepúlveda i Jordi Sánchez.

Els pioners del club fundat el 1921 per Baldiri Aleu havien de posar taulons al riu per accedir al primer camp, batejat com el camp del riu, anècdota que mostra el compromís i la idiosincràsia d’un club molt social i dinàmic –sempre hi ha aficionats observant els entrenaments– des que Aleu va importar el rugbi, l’esport que el va meravellar quan estudiava veterinària a Tolosa de Llenguadoc. Aquells valents haurien signat un curs tan assenyalat com el del centenari per aspirar a aixecar la vuitena lliga, segrestada pels equips de Valladolid en els últims anys.

Diumenge, al Baldiri Aleu, el degà jugarà la gran final, capricis del destí, també contra l’Ordizia, que arriba més fort que el 2006 i que va eliminar el SilverStorm a domicili (27-30) al Pepe Rojo de Valladolid. En l’únic precedent del curs, triomf de l’Ordizia: 34-32.