La final del centenari
La Santboiana, que diumenge es juga la lliga al Baldiri Aleu contra l’Ordizia, va segellar el seu darrer títol en la competició el 2006 contra els bascos
L’ara tècnic Sergi Guerrero era jugador d’aquell equip històric
-
La final del centenari. -
Atac de la UES el 9 d’abril del 2006, amb Sergi Guerrero rere Marc Ventura, que progressa. A baix, Guerrero, diumenge al final del partit contra el Cisneros. Una acció de la semifinal en què es veu la graderia plena LLUÍS CRUSET / JORDI ELIAS. -
Atac de la UES el 9 d’abril del 2006, amb Sergi Guerrero rere Marc Ventura, que progressa. A baix, Guerrero, diumenge al final del partit contra el Cisneros. Una acció de la semifinal en què es veu la graderia plena LLUÍS CRUSET / JORDI ELIAS. -
Atac de la UES el 9 d’abril del 2006, amb Sergi Guerrero rere Marc Ventura, que progressa. A baix, Guerrero, diumenge al final del partit contra el Cisneros. Una acció de la semifinal en què es veu la graderia plena LLUÍS CRUSET / JORDI ELIAS.
El 9 d’abril del 2006, la Santboiana va apallissar el Kitmar Ordizia per 37-0 i va celebrar el seu setè títol de lliga, el darrer de la competició que ha entrat a les seves vitrines. L’èxtasi va arribar en l’últim partit de la lliga regular i va corroborar el domini del club català, que també havia guanyat el campionat anterior encadenant una ratxa de triomfs espectacular al seu propi estadi, un fortí inexpugnable. L’equip que dirigia Tomás Garcia, Tommy, depenia d’ell mateix i va viure un partit plàcid, resolt de manera fulminant en el primer temps. Tres assajos de Keith, Andrés Martínez i Velazco i dos cops de càstig de Badia van sentenciar abans d’arribar al descans. La dura defensa de la Santboiana va ser un escull insalvable per a l’Ordizia, que ja no es jugava res, i els locals van ampliar la diferència durant el segon temps amb dos assajos més de Keith. La plantilla no només va poder celebrar el títol al Baldiri Aleu, com ja havia fet la temporada anterior després de vèncer el Pozuelo Madrid (28-22), sinó que també va recórrer els carrers de la ciutat acompanyada dels aficionats, des de l’estadi fins a l’ajuntament. Els herois van ser: Martinena, Keith, Guerrero, Badia, Juidías, Marlet, Corbacho, Sans, Alcón, Ventura, Del Portillo, Lázaro, Andrés Martínez, Velazco, Oriol Garcia, Larroy, Del Toro, Massoni, Belver, Campillo, Sepúlveda i Jordi Sánchez.
Els pioners del club fundat el 1921 per Baldiri Aleu havien de posar taulons al riu per accedir al primer camp, batejat com el camp del riu, anècdota que mostra el compromís i la idiosincràsia d’un club molt social i dinàmic –sempre hi ha aficionats observant els entrenaments– des que Aleu va importar el rugbi, l’esport que el va meravellar quan estudiava veterinària a Tolosa de Llenguadoc. Aquells valents haurien signat un curs tan assenyalat com el del centenari per aspirar a aixecar la vuitena lliga, segrestada pels equips de Valladolid en els últims anys.
Diumenge, al Baldiri Aleu, el degà jugarà la gran final, capricis del destí, també contra l’Ordizia, que arriba més fort que el 2006 i que va eliminar el SilverStorm a domicili (27-30) al Pepe Rojo de Valladolid. En l’únic precedent del curs, triomf de l’Ordizia: 34-32.
El retorn de Guerrero
Un dels protagonistes del 2006 va ser Sergi Guerrero (Barcelona, 1982), que va jugar set temporades (2005-2012) en el club amb un total 122 partits i va aixecar dos títols: la lliga i la copa Ibèrica (2007). Hi va aterrar procedent del BUC USAP i es va formar en el Montjuïc, que va desaparèixer. “Teníem molts nervis, però quan va començar el partit vam anar a totes i vam sentenciar amb rapidesa. No érem tan professionals i semiprofessionals com ara, en què els jugadors són més físics, però érem un equip molt compromès”, recorda. De la celebració, però, la memòria es dilueix: “No recordo ni on vam acabar ni a quina hora. Crec que vam anar a esmorzar a Sant Climent. Recordo, això sí, el gran Albert Malo, estendard de la Santboiana que ja estava retirat, amb uns barrilets de cervesa de cinc litres a prop meu tota la nit. L’endemà, per anar a la rua, vaig haver de rentar amb aigua el polo de l’equip, que s’havia mullat.” Fitxat del Barça, és des d’aquest curs el tècnic del degà, que fa quinze mesos que no perd cap partit a casa –10/10 en el curs– i que diumenge en la semifinal contra el Cisneros va fer gala d’una gran capacitat defensiva. “Pressionem i donem a entendre al rival que no li serà fàcil passar. Contra l’Ordizia, serà clau. En atac hem de jugar amb intenció i amb qualitat. En la lliga vam perdre al seu camp tot i que vam tenir oportunitats, però al Baldiri Aleu, 80 minuts es fan molt llargs.”
EL PROTAGONISTA
La copa del 2017 a Valladolid contra el vent, la pluja i la intolerància
El darrer gran èxit de la Unió Esportiva Santboiana va ser la copa conquerida el 30 d’abril del 2017 ni més ni menys que a l’estadi José Zorrilla de Valladolid i davant del Salvador, campió i favorit i que jugava a casa. El partit, jugat amb pluja i vent que li van afegir èpica, va congregar 23.000 espectadors. L’equip català es va sobreposar a un ambient contrari i hostil i va vèncer per 16-6, amb una marca de Nicolás Francisquelo que va decantar el partit definitivament. Una proesa ben treballada en una batalla de les d’abans. La nota negativa del partit va ser que dos seguidors del club van ser expulsats perquè duien estelades. A la imatge, Afa Tauli, puntal de l’equip actual, abraça el llavors president, Miquel Martínez, al balcó de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat. L’equip català va viure, el dia 1 de maig, una festa multitudinària per festejar la dotzena copa del club.
