La Unió Esportiva Santboiana va fer història ahir superant l’Ampo Ordizia per 23-17 i va conquerir el seu vuitè títol de lliga, competició que no guanyava des del 2006, i engalana així la celebració de la temporada del centenari de la seva fundació, el 1921. En un Baldiri Aleu ple com un ou i en un duel de gran desgast tant per la motivació extraordinària de tots dos equips com per la intensa calor, el degà, dirigit per Sergi Guerrero, va tocar ferro com resa la tradició del club i es va apoderar de la gran final davant d’un rival complicat i físic que va intimidar de bon començament (0-7). Dues marques –Imanol Martínez i Nacho Contardi–, dos drops –Javier Rojas i Martínez–, l’encert de Rojas en els xuts i un esperit defensiu col·lectiu ben treballat i estimulat per una simbiosi perfecta amb un públic entregat, van provocar el deliri a la graderia.

En el minut 5, sense que el joc s’aturés, es va fer un emotiu minut de silenci en memòria del jugador de l’Ordizia Kawa Leauma, mort el 2021 a causa d’un accident a Amsterdam –una terrassa va cedir– quan estava en una convocatòria de la selecció espanyola.

L’Ordizia va tenir d’entrada menys possessió però la va clavar en la seva primera acció ofensiva amb un assaig molt ben trenat culminat per l’irlandès Elliot Ryan, que a la segona part va haver de plegar lesionat, una baixa sensible. L’argentí Valentín Cruz va arrodonir l’inici somiat amb el cop de transformació (0-7). Els bascos van renunciar en l’acció a dos cops de càstig i van anar de cara a barraca segellant la marca per l’esquerra de l’atac. Les imprecisions llastaven el joc català fins que l’argentí Imanol Martínez, ràpid com un llamp tot i jugar infiltrat, va aprofitar una intel·ligent passada de peu de Jorba i va celebrar l’assaig. Tampoc no va fallar un altre argentí, Rojas (7-7). Dos drops seguits, un de Rojas i l’altre de l’omnipresent Imanol Martínez, van capgirar la dinàmica (13-7). Un gran placatge a les acaballes del primer temps quan un jugador de l’Ordizia ja s’escolava va arrodonir la reacció.

Malgrat perdre dos jugadors per lesió en els compassos inicials, l’equip basc va iniciar el segon temps determinat i es va acostar amb perill. Afa Tauli, capità i jugador franquícia de la UES, va ser substituït perquè va jugar coix tota la primera part i ja no podia més. El públic, entès i conscient del moment, va apujar els decibels.

La Santboiana es va espolsar la pressió amb una jugada magnífica de Nacho Contardi, que, assistit per Rojas, va deixar clavat el defensa rival amb un joc de peus de claqué i va culminar la marca entrant pel centre. Rojas va arrodonir amb el cop de transformació (20-7 en el 57’). Ordizia va reduir amb un xut a pals (20-10) amb 20 minuts encara al davant. Rojas, sempre garantia, va replicar (23-10). L’avantatge, el rellotge –faltaven 15 minuts– i el fet que la Santboiana estigués jugant dins del camp d’Ordizia eren bons senyals. Guerrero va donar oxigen fent canvis, conscient que el tram final es faria llarg. Rojas va intentar sense èxit un xut a pals (77’) des del mig camp per matar el partit, però no ho va transformar. Lescano, que va jugar un partidàs, va ser substituït. L’Ordizia, amb orgull, va fer una darrera i intranscendent marca. El xiulet de l’àrbitre va desfermar la bogeria.