Nadal, llegenda a París

Rafa Nadal (5) va rei­te­rar la seva lle­genda a Roland Gar­ros amb un catorzè títol con­su­mat en una final prou des­cafeïnada quant a joc con­tra el noruec Cas­per Ruud (8), que debu­tava en un par­tit deci­siu de la màxima gra­du­ació: 6-3, 6-3 i 6-0 en 2h18. El balear, que supera amb 36 anys el català Andrés Gimeno, campió el 1972 amb 34 anys, com a juga­dor de més edat a con­que­rir el tor­neig, suma el seu 22è títol de gran eslam i es dis­tan­cia de Novak Djoko­vic (20) i de Roger Fede­rer (20), els seus dos rivals en la lluita per la història. Iguala l’ale­ma­nya Steffi Graf, que també en va obte­nir 22, i es queda a un de la nord-ame­ri­cana Serena Willi­ams (23), tot en l’era open. La mítica copa dels Mos­que­ters suposa el 92è títol ATP de Nadal. Tot i la lesió al peu que l’obliga a dosi­fi­car-se, com­pleta de moment un curs espec­ta­cu­lar després d’haver gua­nyat també la final de l’obert d’Austràlia amb una remun­tada al rus Daniïl Medvédev. Avui pujarà una posició i serà quart del món, men­tre que Ruud n’ascen­dirà dues i serà el sisè clas­si­fi­cat de l’ATP.

El mana­corí va sege­llar el pri­mer break, molt mati­ner, en el segon joc. Ruud s’hi va regi­rar amb un con­tra­break, però el balear va repe­tir (3-1) i va domi­nar amb auto­ri­tat el pri­mer par­cial, bus­cant rei­te­ra­da­ment el revés del noruec per evi­tar tan­tes vega­des com fos pos­si­ble que s’invertís i col­pegés la seva dreta pode­rosa (6-3).

Ruud, que curi­o­sa­ment s’entrena en l’acadèmia de Rafa Nadal de del 2018, coin­ci­dint el període amb la seva ascensió en el cir­cuit, va tren­car en el quart joc del segon acte (1-3), però la història es va repe­tir i Nadal va reac­ci­o­nar de seguida res­ta­blint la igual­tat (3-3). Un glo­bus a fora per ben poc del noruec va per­me­tre al mana­corí tren­car de nou i encar­ri­lar el segon set amb una gran solvència (4-3). El noruec bus­cava sovint les dei­xa­des per tallar el ritme temut del mana­corí, però Nadal estava ràpid de cames. Cinc jocs seguits el van cata­pul­tar i van posar con­tra les cor­des Ruud (6-3).

La sen­sació de monòleg es va accen­tuar encara més en el ter­cer set, amb un Nadal abso­lu­ta­ment llançat i fent molt mal amb el revés cre­uat apro­fi­tant el pas­sadís que el seu rival li con­ce­dia quan es cobria el revés. Ruud, se li veia a la cara, no tenia esma per rever­tir la situ­ació. El balear, segur i deter­mi­nat, va tan­car en la pri­mera pilota de par­tit amb un revés paral·lel.

El noruec ha com­ple­tat un gran tor­neig en què ha der­ro­tat rivals de qua­li­tat però fins ara no s’havia tro­bat cap pri­mera espasa, tot i la irrupció del jove i acce­le­rat danès Hol­ger Rune –el botxí de Ste­fa­nos Tsit­si­pas (4)–, i la final li va venir una mica gran. El fet que Nadal, Djoko­vic, Zve­rev i Alca­raz esti­gues­sin en la part de dalt del qua­dre va pro­vo­car un cert dese­qui­li­bri de for­ces.