Lars Burgsmüller és un radiòleg alemany. Deu anys més gran que Rafa Nadal. Probablement explica sempre a la família en els dinars precisament de Nadal que ell va ser la primera víctima d’una llegenda. El 24 de maig del 2005, al Bois de Boulogne, a la pista llavors coneguda com la plaça de braus, va jugar i perdre el primer partit de la sèrie inacabable de victòries del manacorí a Roland Garros: 6-1, 7-6 (4) i 6-1. “En aquell moment no em va agradar perdre, però anys després sempre podré dir que vaig ser el primer jugador al qual Nadal va guanyar a Roland Garros. És especial.” Burgsmüller, 99è llavors del rànquing ATP, és el primer d’una llarga llista de 112 victòries del manacorí, que només ha encaixat tres derrotes: dues contra Novak Djokovic –quarts del 2015 i semifinals del 2021–, al qual ha derrotat vuit cops en el torneig i, la més sonada, contra el suec Robin Soderling el 2009. El 2016 es va retirar abans de jugar amb el català Marcel Granollers.

En la cursa frenètica de disset llargs anys de l’amo de Roland Garros no hi apareix cap derrota en les catorze finals que hi ha jugat. La Philippe Chatrier, la central a la qual la resta de jugadors tenen un gran respecte tant per l’ambient com per les dimensions, que dificulten els punts de referència, és com el rebedor de casa seva. El noruec Casper Ruud, vençut clarament diumenge, hi feia referència, recordant la seva condició d’enèsima víctima. Ruud és el vuitè home d’una llista d’insignes amb repeticions. Roger Federer, campió el 2009 aprofitant la gesta de Soderling, hi apareix quatre vegades (2006, 2007, 2008 i 2011). Djokovic, bicampió (2016 i 2021), ha perdut tres finals contra el manacorí (2012, 2014 i 2002). I Dominic Thiem, que ara viu el moment més delicat de la seva carrera, ha cedit dos cops (2018 i 2019). La resta, per ordre cronològic, són: Mariano Puerta (2005), Robin Soderling (2010), David Ferrer (2013), Stan Wawrinka (2017) i Casper Ruud (2022).