El Barça, campió de caràcter

El Barça es va sobre­po­sar a l’ambi­ent de Son Moix i va sege­llar ahir amb tot el merei­xe­ment del mon el seu sisè títol de lliga amb un tri­omf de mèrit a la pista del Palma (2-4), un esce­nari d’alta difi­cul­tat on va saber remun­tar un 1-0 i un 2-1 per situar el 2-0 en el glo­bal de l’eli­mi­natòria després d’haver vençut per 4-2 en el pri­mer par­tit al Palau. Esquer­dinha, que es retira, amb el braçal de capità de l’MVP Ser­gio Lozano, va aixe­car la copa. La major rotació blau­grana i el caràcter, amb el mateix Lozano sem­pre líder de líders, van ser clau per man­te­nir la inten­si­tat en un par­tit de tensió.

El Barça com­pleta una tem­po­rada excep­ci­o­nal en què ja havia gua­nyat la super­copa, la copa d’Espa­nya i la lliga euro­pea, en el debut de Jesús Velasco a la ban­queta. Ahir a Palma va tor­nar a cons­ta­tar la seva con­dició de con­junt que creix en les situ­a­ci­ons més com­pli­ca­des i va arro­do­nir un curs de somni.

No va ser fàcil. El Palma, que s’estre­nava en la final, té juga­dors de qua­li­tat con­tras­tada com havia demos­trat a bas­ta­ment durant tota la lliga i també en el play-off, però els blau­grana tenen homes dife­ren­ci­als i, sobre­tot, una estruc­tura d’equip tre­ba­llat molt ferma.

Sigui com vul­gui, Higor va pena­lit­zar les pèrdues amb el pri­mer gol del par­tit (1-0), un cacau impa­ra­ble. L’equip de Jesús Velasco duia el pes i fins i tot gene­rava cert perill en trets exte­ri­ors, però la pressió del Palma sobre la sor­tida de pilota feia mal. Lozano, robant una pilota i rema­tant a boca de canó el xut de Mar­ce­nio, va empa­tar (1-1). Però Diego Nunes, com un coet, va mar­xar pre­ci­sa­ment de Lozano per la part dreta de l’atac balear amb una gran velo­ci­tat i el seu xut cen­trat però potent va pas­sar per sota les cames de Dídac (2-1). El Barça va aca­bar la pri­mera part millor i va tro­bar sovint Dyego, amb metres per fer de les seves. El bra­si­ler va gene­rar perill amb la seva clàssica acció per l’esquerra de l’atac. En el 2-2, va mar­xar per dins i Lozano va engal­tar el rebuig amb ràbia, encara furiós per l’acció ante­rior. Tots dos equips van aca­bar el pri­mer temps amb cinc fal­tes. Jesús Velasco va dema­nar temps mort a qua­tre segons del so de la bot­zina. El Barça va fer una jugada estu­di­ada que va aca­bar sense con­seqüències.

Man­cuso va obli­gar Dídac a lluir-se ja en el segon temps. I Dyego va estar a punt de gene­rar el ter­cer amb el seu mètode habi­tual, altre cop mar­xant per dins i fent una cen­trada enve­ri­nada. Dídac (30’) va evi­tar el gol del perillós Higor en una fase d’inter­canvi de cops. Fabio també va evi­tar el ter­cer dels cata­lans en un con­tra­a­tac molt ben por­tat per Lozano i rema­tat per Adolfo. Pito, per fi, va situar per pri­mera vegada al davant el Barça (2-3) empe­nyent al segon pal –fins i tot tocant mala­ment la pilota– el rebuig del por­ter en un xut de l’omni­pre­sent Lozano.

Mat­heus, quan no calia, va come­tre la cin­quena dels blau­grana a 6:50 del final. El temps va transcórrer amb un Barça sòlid, fins que a 2:15, Anto­nio Vadi­llo, el tècnic local, va orde­nar atac de cinc veient que el par­tit se li esmu­nyia. Dídac va resul­tar pro­vi­den­cial a 30 segons del final evi­tant la pròrroga i Dyego, quan fal­ta­ven 12 segons, va mar­car el 2-4 en la recu­pe­ració des del seu propi camp i va sege­llar la victòria. Eufòria.