Pels camins del Tour 2022
Etapa 6. Binche/Longwy
Avui la Grande Boucle ha decidit sortir de Binche, en terra valona. Una població de 33.500 habitants que no per casualitat acull cinc clubs de ciclisme amateur i un equip professional patrocinat per l’empresa local de materials per a la construcció Wanty-Gobert.
Binche s’autoanomena en els fulletons turístics com la “Carcassona belga”, o sigui, com Carcassona però una mica menys. A part de les muralles medievals i del Beffroi característic de la zona, a Binche se la coneix per la seva cervesa –La Binchoise– que es pot degustar en una famosa brasserie que porta el seu nom. Binche també és coneguda pel seu carnaval. Cada dimarts de carnaval, prop d’un miler de “Gilles” amb roba de colors i màscares de cera envaeixen la petita ciutat. El seu nom vindria del nom espanyol “Gil”, molt comú al segle XVI, quan Espanya també va ocupar els Països Baixos. Els Binchois s’haurien inspirat tant en els conqueridors com en els vestits dels inques per crear les disfresses dels personatges del seu carnaval. Per a més informació sobre el tema, consultar Tintín i els Pícaros, pàgines 49-60.
El Tour sortirà en direcció cap a Erquelines, una població valona travessada pel Sambre, i després es dirigirà a Beaumont, escenari de violents combats a l’inici de la Primera Guerra Mundial. El grup continuarà pedalant tot resseguint la frontera francesa des de Bèlgica, entre el Sambre i la Meuse, i tot seguit entrarà novament a França per les Ardenes i passarà per Charleville-Mézières que va veure néixer Arthur Rimbaud. A Sedan l’escamot rodarà de puntetes damunt de l’infaust record de la batalla de Sedan, ciutat natal, per altra part, de Yannick Noah, jugador de tennis que va acabar fent de cantant. Ara el Tour va resseguint la frontera per l’altre costat i totes les poblacions tenen ressonàncies guerreres, de totes les guerres.
Abans d’arribar a la meta la serp multicolor encara haurà de pujar a rebuf dels rodadors pel Mur de Pulventeux, situat a 6 km de l’arribada (800 m amb un 12% de pendent mitjà), i encara hauran de ser més explosius a la Côte des Religieuses, just a les envisters de Longwy.
És aquí, a Longwy –cal pronunciar “lon-uí”–, on es va desenvolupar la indústria siderúrgica de Lorena fins al punt de donar a aquesta regió el sobrenom del… “Texas Lorrain”. O sigui, com Texas, però menys. El ciclisme francès recorda Longwy sobretot per l’etapa del Tour de 1914, en la qual François Faber va arribar a Longwy més de sis minuts per davant del grup, però en un estat extremadament etílic. Per estimular-se, va beure conyac durant tota la seva escapada.
François-René de Chateaubriand, a les seves Memòries d’ultratomba, relata el seu pas per la ciutat de Longwy durant el període revolucionari, tanmateix és durant el tancament de les fàbriques siderúrgiques als anys setanta en què la ciutat es feu famosa, quan el cantant Johnny Hallyday va ser “segrestat” pacíficament per a una “visita guiada” a la fàbrica de Chiers la nit del 7 al 8 de març de 1979, la qual cosa el va portar a dir una frase que es feu famosa: “C’est l’enfer ici”. Finalment, com a colofó d’aquells fets, la Copa de França va ser robada la nit del 8 al 9 d’agost de 1979 per una “delegació” de sindicalistes de la CFDT de les instal·lacions del FC Nantes per tal de cridar l’atenció dels mitjans sobre la difícil situació dels treballadors.
Però, per sobre de tot això els pastissers longoviciens han unit esforços per crear “L’étoile Vauban”, un pastís farcit amb una compota de pomes i prunes Mirabelle, lligades amb mel. Aquest petit pastís s’elabora en un motlle en forma d’estrella, que ret homenatge a les fortificacions de Longwy, creades fa més de 300 anys per l’arquitecte militar de Lluís XIV. I és amb el regust d’aquest pastís que els corredors aniran a dormir, pedalant entre somnis, amb l’etapa de demà, la primera amb colls que ja es poden anomenar de muntanya.