Ja som a Dole, a la regió històrica del Franc Comtat, en terres dels antics comtes de Borgonya. Ja som a Dole i estem a punt de fer el tomb, de passar de la França que ofereix les seves aigües a l’Atlàntic o al mar del Nord a la que les ofrena al Mediterrani. Dole, ciutat natal de Louis Pasteur i embolicada amb laberints de carrerons inclinats que amaguen gats estranys, un safareig atemporal i el sinuós Doubs, que ja és un afluent del Saona a la conca del Roine, el gran riu que va a morir a la Camarga. Dole, on va créixer l’escriptor Marcel Aymé, autor dels Contes du chat perché i població que un dia va decidir agermanar-se amb Olesa de Montserrat.

Avui l’etapa serà com una mena de visita guiada pel Jura fins a entrar en terres de la Suïssa francòfona. Primer passarà per Mont-Sur-Vaudrey, que s’enorgulleix de ser el poble on va néixer i descansa l’advocat Jules Grévy, president de la República francesa entre 1879 i 1887, i després travessarà Arbois, terra de vins blancs de color de palla. Al quilòmetre 39, la cursa rodarà per les terres del Château de la Châtelaine i més tard prosseguirà cap a Champagnole i la vila palladiana de Syam.

Pel camí els ciclistes aniran trobant un paisatge cobert de salts d’aigua i de penya-segats que pintà Gustave Courbet i també de granges on ofereixen els formatges del Jura: el comté, el morbier, el Mont d’or o la cancoillotte. Passaran per Morez, on es dediquen a la fabricació d’ulleres i per Les Rousses que assegura ser el bressol de l’esquí a França. El pas de la Faucille, per sobre de Les Rousses, també va ser un dels primers colls del Tour, pujat per primera vegada l’any 1911. A partir de 1957, sovint es col·locava un “escalador” per atorgar punts al cim de la Côte des Rousses. Els noms d’Ottavio Bottecchia, Gino Bartali o Federico Bahamontes continuen vinculats a aquesta escalada, feta per última vegada l’any 2004.

Després de vorejar un llac a 1.000 metres d’altura, els pedalers trobaran la frontera suïssa i es dirigiran cap a Le Chenit –ja en terra de rellotgers–, l’abadia de Romainmôtier i el Château de L’Isle. La producció televisiva del Tour s’afanyarà a enfocar la cursa al seu pas davant del Temple de Cossonay, del Château d’Échandens i per Saint-Sulpice, on Charles Aznavour hi passà els seus darrers anys. Quan arribin a Ecublens, les aigües una mica melangioses del Leman ja seran a les envistes.

El Leman, que els ginebrins anomenen “el llac de Ginebra”, és un gran dipòsit aquós amb forma de croissant, compartit entre Suïssa i França, i que el Roine utilitza per a descansar durant uns quilòmetres i per a dipositar-hi una part dels seus llims abans de sortir esperitat cap al sud. Segons una llegenda basada en el famós personatge creat per l’escriptor François Rabelais, el gegant Gargantua hauria creat el llac per saciar la seva set, però també seria l’origen de la creació del mont Salève, que correspondria al terraplè de terra creada per l’excavació del fons del llac per part del gegant. Però pels que, com jo, hem begut directament dels contes de Tintín, el Leman serà sempre el fons de la història de bona part de L’afer Tornasol.

El Tour de França arribarà a Lausanne per cinquena vegada, des d’aquella del 1948 en què Gino Bartali hi celebrà la seva sisena victòria d’etapa. Lausanne és la capital de l’olimpisme i del papet vaudois, el plat típic de la regió, agermanat per la seva composició amb el trinxat de la Cerdanya. La ciutat està marcada per una topografia turmentada, caracteritzada per la presència de diversos turons separats per dos profunds barrancs excavats pels rius Louve i Flon. Damunt dels seus teulats hi destaca l’agulla de la vella catedral gòtica, la més important de Suïssa. A la plaça de la Palud, a cada hora, un rellotge anima als presents amb una corrua de petits personatges que van desfilant seguint el ritme del seu mecanisme. En el seu cementiri hi descansen Pierre de Coubertin, Coco Chanel, i Eugène Viollet-le-Duc, i en el seu centre comercial s’hi aposenten milers de treballadors encorbatats en les seus de Philip Morris International, Bobst Groupe, Nespresso i Logitech, però, malgrat tot, quan es tracta de governar la ciutat, els lausannois prefereixen que ho faci un socialista.