Tadej Pogacar és el vencedor de la la setena etapa del Tour, de 176,3 quilòmetres amb inici a Tomblaine i final a La Super Planche des Belles Filles (1a, amb 8,7% de mitjana i rampes del 24 al final en el quilòmetre afegit, que deixa l’ascensió en 7). Era el primer final en alt, el port en què s’han produït les imatges més destacades de la cursa la darrera dècada. Des que Froome deixa enrere Wiggins de groc fa deu anys i un dia fins que Pogacar agafa el groc de Roglic el dia abans d’arribar a París el 19 de setembre del 2020. La Grosse Pierne i Croix eren els dos ports de 3a previs a l’exigent final. Segona victòria d’etapa seguida per a l’eslovè, la primer d’aquest any amb el groc i la seva vuitena al Tour. Pogi acaba humiliant Jonas Vingegaard (Jumbo) en el desenllaç quan el danès s’havia atrevit a atacar el mallot groc i amplia l’avantatge gràcies a la bonificació a meta.

Magnus Cort (EF) no faltava a la cita amb la formació de l’escapada i en el quinzè quilòmetre el danès, amb Pierre Latour (TotalEnergies) i Jack Bauer (BikeExchange). Era l’inici d’una ràfega d’intents que no fructificaven i només feien que el ritme fos frenètic (51,6 km en la primera hora).

Vegard Stake Laengen (UAE) era un dels onze homes que entrava en el tall definitiu, que a poc menys de 100 quilòmetres tindria 2:05 sobre el pilot en què Marc Soler i Mikkel Bjerg eren els encarregats de marcar el ritme. Laengen es despenjava per engreixar la protecció a Pogacar i, al peu del primer port de 3a, Lennard Kämna i Max Schachmann (Bora) seleccionaven el grup, que es quedava amb cinc unitats i Simon Geschke (Cofidis) coronant amb dos minuts i mig sobre el pilot a 68.6 km per acabar.

Cyril Barthe (B&B) i Imanol Erviti (Movistar) havien de fer un gran esforç per connectar amb els cinc del davant abans d’afrontar el segon port, amb un marge de 3:15 pels escapats. Simon Geschke tornava a coronar primer, amb 2:40 sobre els favorits. A 10 per acabar eren1:35 i l’alemany del Cofidis era qui atacava, abans que Kämna gestionés millor les forces i després de deixar enrere Teuns a 5,5 es quedava sol al davant.

El vist i plau de Tadej Pogacar en un grup de deu homes en plena pujada feia que les víctimes fossin cada cop més il·lustres (O’Connor, Pinot, Fuglsang, Vlasov o Lutsenko) i amb Kämna passant la pancarta dels últims 3 quilòmetres amb 47 segons de coixí. Rafal Majka era l’últim recurs de Pogi, que a un quilòmetre es quedava sol amb Jonas Vingegaard (Jumbo) a roda del mallot groc fins que al final el superava i deixant Kämna enrera es veia humiliat per Pogacar, que el superava al darrer instant.