Pedala amb peus de plom
Ciclisme. Les baixes per covid-19 deixen Pogacar amb només cinc companys; qui el protegeix de més a prop, Majka, és positiu però continua i Cort guanya la primera etapa alpina a l’esprint
“Prenem moltes mesures i em sorprèn que hagin de ser els equips els que fan controls que surten positius. No sé si som els únics. Nosaltres tenim màquina de PCR i surt de seguida, si hi ha un positiu se l’aïlla i se’n va”, deia Marc Soler a la línia d’arribada de la desena etapa del Tour, marcada per la baixa de George Bennett. La del neozelandès s’unia a la de Vegard Stake Laengen, també de l’UAE, dissabte. Totes dues són per covid-19. Hi ha cinc homes que han hagut de plegar; ahir Luke Durbridge tampoc no va sortir pel mateix motiu, però sí Rafal Majka, l’encarregat de protegir de més a prop Tadej Pogacar a la muntanya. L’actualització del protocol de l’UCI, després que en el Tour de Suïssa –la cursa prèvia en el calendari del World Tour– hi hagués 70 baixes, no implica l’exclusió directa dels participants que donin positiu, sinó només dels que tenen una elevada taxa de transmissió. És el cas de Bob Jungels, que començava el Tour havent donat positiu i diumenge guanyava l’etapa. El metge de cada equip, el de l’organització i el de l’UCI són els que, de manera conjunta, decideixen si un corredor surt o no.
Aquestes circumstàncies, l’endemà que no sortís cap positiu en els tests de l’UCI, són les que obliguen el mallot groc a pedalar amb peus de plom, amb només cinc companys i la cursa passant pels ports de més entitat: Galibier i Serre Chevalier avui, i Croix de Fer i Aup d’Uès –tots hors categorie– demà.
“És increïble, anava al límit tota l’estona i he mirat d’estalviar energia. He perdut l’escapada un parell de cops en l’últim quilòmetre: soc un caçador d’etapes i el Tour és el més gran que hi ha al món”, deia Magnus Cort (EF) després de superar en l’esprint Nick Schultz (BikeExchange) i sumar la seva segona victòria en la cursa, després de la del 2018, en el seu debut amb l’Astana. El danès (1993), gran animador del Tour al seu país, guanyava una etapa amb dos ports de quarta, un de tercera i un de segona: el port de Megève, a 2,2 km de meta. L’escapada bona de la jornada tenia 25 homes i Lennard Kämna (Bora) era el millor en la general: 21è a 8:43. L’alemany, que ara és segon, va haver d’esperar que arribés el grup, un dia més encapçalat per Tadej Pogacar, a l’atac, per saber si era el nou líder. I es va quedar amb la mel a la boca malgrat que l’UAE veiés amb bons ulls cedir-lo –segurament Pogi no–. Ser segon en la general a 11 segons és un bon botí. No el de Luis León Sánchez, que tenia coll avall el triomf d’etapa i, sense possibilitats, va acabar llançant Cort i Schultz.
Neutralització en defensa del Mont Blanc
Alberto Bettiol (EF Education) anava sol al capdavant després d’haver-se desempallegat de la resta d’escapats, quan a 35,8 km es va trobar un reduït grup de manifestants encadenats entre ells al mig de l’asfalt. Protestaven per la massificació que pateix l’entorn de l’emblemàtic cim i els seus efectes climàtics. L’italià els va esquivar i el Tour va tenir deu minuts l’etapa neutralitzada, amb els escapats a 20 segons, peu a terra i el pilot rodant molt temps de manera lenta, a 7:25. Represa la cursa, la diferència amb els favorits va arribar a superar els 9 minuts.