El danès de 25 anys Jonas Vingegaard (Jumbo) va donar ahir un cop de teatre en el Tour de França i és el nou líder de la general gràcies a un atac furibund que el va catapultar al seu primer triomf d’etapa en la ronda francesa. Vingegaard, segon en l’edició de l’any passat, va deixar literalment clavat l’eslovè Tadej Pogacar (Emirates), el líder, vigent campió i fins ahir màxim favorit, en l’ascens del Col du Granon, quan faltaven cinc quilòmetres per a la meta, i va rendibilitzar l’estratègia de desgast que havien fet el seu equip i ell mateix al Galibier, atacant de manera reiterada el campió de les dues darreres edicions, sol i amb un equip debilitat per la covid i que havia replicat els atacs, pagant més tard el sobreesforç. Pogacar, que va resistir d’entrada estoicament i fins i tot va donar una imatge de fortalesa indestructible, es va diluir i va entrar a 2:51, perdent bous i esquelles. Ara és tercer en la general a 2:22 del líder. El segon és el francès Roman Bardet (DSM), a 2:16 de Vingegaard. L’onzena etapa del Tour de França, la primera gran jornada alpina, disputada entre Albertville i el Col du Granon amb un recorregut de 151 quilòmetres, no va decebre ningú per combativitat i alternances i passa a la història de la grand boucle. El mallorquí Enric Mas (Movistar) va perdre 8 minuts i el català Marc Soler (UAE) va entrar 67è a 28:59.

Un grup de 20 valents, entre els quals hi era Wout van Aert (Jumbo), va desfermar les hostilitats ben aviat per anar fent boca. Pierre Latour (TotalEnergies) va coronar en primer lloc els Lacets de Montvernier, la primera dificultat orogràfica de la jornada. Un aperitiu de segona categoria. En van quedar 19 perquè el neerlandès Mathieu van der Poel (Alpecin) es va despenjar en les rampes del coll i es va acabar retirant. El grup va arribar a l’inici de l’ascens al Col du Télégraphe –1a categoria– amb 6 minuts de marge, però es va anar desfigurant per la calor i la duresa de l’ascensió. A 74 quilòmetres de la meta, estava format per 11 efectius, amb 8:58 sobre el pilot.

En les rampes del Galibier, de categoria especial, i amb Pogacar (Emirates) sol com un mussol, Jumbo, amb quatre efectius liderats pel danès Jonas Vingegaard i l’eslovè Primoz Roglic, va atacar sense reserves de manera despietada –un gran espectacle d’acceleracions–, amb escaramusses continuades, però el líder i bicampió del Tour va fer una exhibició neutralitzant tots els intents i fins i tot es va permetre el luxe de contraatacar. Roglic va pagar els plats trencats i es va despenjar a 48 quilòmetres de la meta. El director d’Emirates va frenar amb bon criteri Pogacar, que, picat, tenia massa ganes de gresca. Encara faltava l’ascensió final al Col du Granon, un altre hors categorie –categoria especial– i no calia cremar naus innecessàriament. Al davant, el francès Warren Barguil (Arkea) va coronar com a cap de cursa el Galibier, el cim més alt de la present edició. Però ja no va resistir el darrer pic del dia. Tothom esperava que Pogacar, que en aquest tram final havia recuperat un gregari valuós, el polonès Rafal Majka, completés la feina. Però Vingegaard va apel·lar a l’èpica i va segellar el seu triomf més transcendent. Fos, l’eslovè, no va poder dir ni fava.