La col·lecció de Pidcock
El campió del món de ciclocròs i or olímpic en BTT guanya a Aup d’Uès en el seu debut al Tour
Tadej Pogacar ho intenta fins a tres vegades en la darrera ascensió, però Jonas Vingegaard l’aguanta sense problemes i creua la meta amb ell
“No sabia què fer, ni si anava massa fort. Era increïble, una bogeria.” És Tom Pidcock (Ineos) després de guanyar la seva primera etapa al Tour, la cursa en la qual l’actual campió del món de ciclocròs i or olímpic en BTT debuta. I quina estrena, el final a l’Aup d’Uès, en la que sobre el paper era l’etapa reina, amb tres ports fora de categoria que l’anglès (Leeds, 1999) va pujar a una mitjana de 22,1 km/h.
Pidcock és el tercer en discòrdia de l’era dels extraordinaris, la fornada de corredors arribats des del fang i que encapçalen Mathieu van der Poel (1995) i Wout van Aert (1994). El neerlandès va posar el peu a terra abans-d’ahir en l’etapa amb final al coll de Granon, després de debutar al Tour l’any passat i dur-ne el mallot groc, pel pes a les cames d’haver fet el mateix aquest any al Giro –debut i lideratge–. És el primer abandonament en la seva tercera gran. El belga és qui mana en el pilot d’aquest Tour, té el verd coll avall i després de ser segon les tres primeres etapes també ha dut el groc. Com tantes vegades Chris Froome, tercer ahir tres anys després de la seva greu caiguda i quatre de ser segon en la vintena etapa de la cursa que ha guanyat quatre cops.
A cent
101,5 km/h és la velocitat màxima de Pidcock ahir, que coronat el primer fora de categoria –Galibier (a 132 km)– es va desempallegar del grup dels favorits amb una gran demostració de qualitats tècniques per aconseguir connectar amb els escapats. Abans va atrapar i es va endur amb ell Froome, que sense èxit en el seu primer intent d’escapada va acabar entrant en un grup de nou que va liderar l’etapa amb marges que mai van superar els set minuts –el més fort al final va ser el millor en la general: onzè a 11:12 de Vingegaard–. La diferència a l’inici de la Croix de Fer, el segon fora de categoria del dia, que es coronava a 54,6 km, era de 6:50, a dalt menys, de 5 minuts i baixant. L’anglès va tornar a estirar-la, a més de seleccionar el grup per deixar-lo en cinc unitats, que van començar l’Aup d’Uès amb poc més de 6’. Pidcock a menys d’onze km per acabar va aconseguir quedar-se sol al davant i va ser Louis Meintjes (Intermarche) qui el va seguir uns metres, com Froomey al sud-africà. Tot força, després d’una ascensió amb molta afició a la carretera i escàs marge respecte del segon, Pidcock va afegir la victòria a l’Aup d’Uès a la seva col·lecció.
Poca cosa
L’expectació pels anunciats atacs de Tadej Pogacar a Jonas Vingegaard per part de l’eslovè, quan amb prou feines s’havia recuperat de la davallada del Granon, mantenien la tensió en el pilot, que amb la fugida controlada –era un rodador com Nathan van Hooydonck (Jumbo) qui marcava el ritme– anava sumant quilòmetres amb una sorprenent manca d’agressivitat. “Sé què va passar ahir, massa atacs, vaig ser una mica estúpid de seguir-los tots: em sentia bé al Galibier [l’altra vessant de la que pujaven ahir], vaig fer més del compte i no em passarà un altre cop”, va dir ahir el guanyador dels dos darrers Tours. L’eslovè va atacar a quatre quilòmetres de meta, quan els Jumbo havien reduït el grup –els dos candidats, Sepp Kuss, Geraint Thomas i Enric Mas– amb Romain Bardet com a gran damnificat: de segon a quart en la general.
“M’ha atacat uns quants cops, era previsible i afortunadament me n’he sortit”, va dir el danès, que hi va respondre enganxant-se a la roda de Pogi en el primer doble intent, un altre més dur i sec a dos quilòmetres i el darrer a la desesperada encarant l’arribada. Van Aert, Steven Kruijswijk, Roglic només amb la seva presència i Sepp Kuss atrapant dos cops Pogacar al final, els escuts del mallot groc.
EL MÉS JOVE
Més baixes per covid-19 a l’UAE
Josean Fernández Matxín (1977), el mànager de l’UAE, va haver de marxar del Tour després del seu positiu en un dels controls interns –dimecres a la nit– que fa l’equip. L’equip ja va perdre Vegard Stake Laengen el cap de setmana i George Bennett dimarts. Córrer sense l’home que va descobrir-lo és un escenari desconegut per a Pogi, que enllaça onze victòries en curses per etapes en les quals s’havia posat líder: Algarve i Califòrnia (2019), País Valencià i Tour (2020), UAE Tour, Tirrena, Eslovènia i Tour (2021) i UAE Tour, Tirrena i Eslovènia aquest any. L’eslovè sempre havia conservat el primer lloc de la general menys en la volta del País Valencià, el 2020, quan el cedia un dia i l’acabava recuperant.
