Etapa plana, ens dirigim cap al nord, els ciclistes pedalen amb la mirada fixa posada en la meta de diumenge a París, però a nosaltres ens interessa el porc negre de Bigorre, la gallina negra gascona d’Astarac-Bigorre, la cassola de magret d’ànec, el salmis de colom torquer, l’alicuit o alycot (estofat de pollastre), el massacanat (truita enriquida amb rodanxes de ceba i trossos de vedella), el millasson de farinetes, l’ànec en totes les seves formes, el xai de Quercy, la tòfona negra, els formatges de Rocamadour, el meló de Quercy, les nous, el safrà i els vins de Cahors.

Etapa plana, però completa. El punt de sortida és Castelnau-Magnoac, una vila rural a la Gascunya, a prop de Tarbes; tanmateix, aviat el grup passarà per Masseube on hi havia un camp d’internament per a refugiats de la guerra d’Espanya i després per Orbessan i Auch, prefectura del departament del Gers. La cursa continuarà pels camps del Gers, de l’Aulouste i l’Ousse, entre camps cerealícoles i viles amb cases d’entramat de fusta, travessarà Montestruc-sur-Gers, Saint-Clar i el Château de Gramont, just abans passar la frontera departamental del Tarn.

Els ciclistes passaran gairebé sense esforç pel coll de quarta categoria de la vila medieval de Lanzerte i pel coll de Saint-Daunés, ja en el Lot. A Montcuq-En-Quercy-Blanc, si es té temps es pot jugar, a pronunciar el nom de l’indret sense ennuegar-se (montcuquenquérciblanc). Tot seguit ja serem pràcticament a Cahors, en el majestuós entorn de la vall del Lot. En un meandre del riu s’alça la catedral de Saint-Étienne, el Château du Roi i el pont Valentré. Un dels papes d’Avinyó, Joan XXII, va néixer aquí, i també Léon Gambetta, polític i home d’Estat francès, fill d’un adroguer natural de Gènova. Gambetta deia que el futur no està prohibit per a ningú, però això ho deia a París, perquè a Cahors el futur és com l’aigua del Tarn, que s’adorm entre les arrels de les vinyes.

Perquè Cahors és una ciutat, no obstant això, també és, per descomptat, un vi que es distingeix per un raïm emblemàtic, el Malbec. Es diu que el tsar Pere el Gran es va tractar amb “kaorskoie vino”, el vi de Cahors, i l’Església ortodoxa el va adoptar com a vi de missa. La seva millor conservació el converteix en un “vi de càrrega” i s’explica que de vegades, a la marina, els oficials bevien Cahors mentre que els mariners bevien Bordeus. Al segle XVIII, prop de 10.000 bótes de vi van transitar per Bordeus i després van marxar cap al nord d’Europa, les Índies Occidentals o les Amèriques.

La cursa rodarà molt a prop del castell de Caïx a Luzech, que és una de les propietats de Margarida II, reina de Dinamarca i del seu marit, el príncep Henrik, nascut Henri de Laborde de Monpezat. Amb el pas de la cursa per la zona del castell, que també és una propietat vinícola productora de Cahors, es tancarà simbòlicament el cercle que va començar aquest any amb la sortida de la cursa a Copenhaguen.

I amb una copa de Cahors acabarà aquesta penúltima jornada del Tour, però també amb un tast de porc negre de Bigorre, de gallina negra gascona d’Astarac-Bigorre, de cassola de magret d’ànec, de salmis de colom torquer, d’alicuit o alycot, de massacanat, de millasson de farinetes, d’ànec en totes les seves formes, de xai de Quercy, de tòfona negra i de formatges de Rocamadour, perquè França, més enllà del Tour, de les cançons de Trenet i de les estampes de París que ens la defineixen, és una cultura del menjar arrelada en la nit dels temps.

A prop de l’estació hi ha una institució local, Le Bistro 1911, del xef Alexandre Marre. Vitralls, sostres alts, motllures... propietat familiar des de fa més de cent anys, segons la Guia Michelin val la pena el desviament, el plat no defrauda en la seva celebració dels productes de proximitat, però la targeta de crèdit segurament se’n ressentirà.