Avui toca l’etapa contrarellotge individual, ja a les envistes de la final de demà als Camps Elisis. Quaranta quilòmetres de recorregut pla amb un monticle a l’extrem anomenat Rocamadour. Però la sortida és a La Capelle-Marival, capital d’un cantó del Lot, en el Quercy, una regió natural i antiga província francesa que s’estenia sobre els altiplans calcaris dels Causses i les valls adjacents situades a l’actual departament del Lot, la meitat nord del departament del Tarn-et-Garonne i alguns municipis de la Dordogne, la Corrèze i l’Aveyron. Françoise Sagan, l’escriptora, va néixer a Cajarc; Charles Boyer, l’actor, era de Figeac i Joachim Murat, el mariscal de l’imperi i rei de Nàpols, era el darrer d’onze germans de Labastide-Fortunière.

Sagan –que en realitat es deia Quoirez– deia que només la terra la tranquil·litzava, fos quina fos la quantitat de fang que contingués. Els pagesos del Quercy els tranquil·litza pensar que entre el fang tardoral a vegades hi poden trobar les famoses trufes negres, que són les joies més preuades de la regió.

Però els corredors avui no patiran pel fang, ni pensaran en les trufes, ni molt menys amb l’autora de “Bonjour, tristesse”, sortiran per ordre estricte de La Capelle-Marival i aniran passant per l’església d’Anglars, el château d’Aynac i el de Saignes, i per Lavergne on hi ha un túmul de l’edat de ferro anomenat “el tron de Gargantua”. Continuaran rodant per Gramat i per Couzou, pujaran pel petit coll de Magès –258 metres– i acabaran arribant a Rocamadour pel coll de l’Hospitalet –253 metres–.

Rocamadour és un poble edificat, desfiant l’equilibri normal, en el flanc d’una gran roca. Lloc de pelegrinatge des del segle XII associat al camí de Sant Jaume. Els carrers sinuosos de Rocamadour, “Ciutadella de la Fe”, estan custodiats per una sèrie de portes fortificades (porta Salmon, Cabilière, Hospital i Figuier). Una escala monumental, que els pelegrins pujaven (i de vegades encara pugen) de genolls, condueix a l’esplanada dels santuaris, on hi ha la basílica de Saint-Sauveur, la cripta de Saint-Amadour, les capelles de Saint-Sauveur. Sainte-Anne, Saint-Blaise, Saint-Jean-Baptiste, Notre-Dame –on hi ha la Mare de Déu Negra– Saint-Louis i Saint-Michel. El conjunt està dominat pel Palau dels Bisbes de Tulle. Un Via Crucis condueix al castell i a la creu de Jerusalem, on s’hi ha instal·lat un mirador. El 1936, Francis Poulenc, inspirat per una fe religiosa recentment adquirida, hi va compondre les “Litanies à la Vierge noire de Rocamadour”, per a cor de dones i orgue.

Durandal (o Durendal) és el nom de l’espasa del cavaller Rotllan. La mort d’aquest últim a la batalla de Roncesvalls en una emboscada feta per bascos és explicada a la Cançó de Rotllan (on els bascos són reemplaçats pels sarraïns). Sentint que se li acostava la fi, Rotllan va intentar trencar Durandal sobre una roca, per evitar que fos agafada per l’enemic. Però la fulla va continuar intacta i va fer esclatar la roca, cosa que va obrir la coneguda Bretxa de Rotllan als Pirineus. Una versió de la llegenda, probablement inspirada pels monjos de Rocamadour, insinua que Rotllan va dir llavors a l’arcàngel Sant Miquel que l’ajudés llançant l’espasa cap a la vall. Aquesta va travessar llavors miraculosament diversos centenars de quilòmetres abans de clavar-se a la roca de la Mare de Déu Negra, on els pelegrins més piadosos –i que no tenen por de retorçar-se el coll– poden admirar encara avui l’espasa a dalt del rocam.

Dins de la famosa ciutat del pelegrinatge, al restaurant o a la terrassa de Jehan de Valon, la Guia Michelin et convida a assaborir un terroir excepcional i generós, dominat per els imprescindibles ànec i el formatge Rocamadour, i a contemplar com aquesta nit es reprodueix el miracle de l’espasa de Rotllan, perquè en poques hores tots els ciclistes del Tour recorreran més de 500 quilòmetres per a plantar-se davant les portes de París.