Kerley, el velocista total
Atletisme. El flamant campió mundial dels 100 m, ja va ser bronze en els 400 m de Doha 2019 i a Eugene també aspira al podi dels 200 m, a més d’estar obert a competir en les dues proves de relleus
El nord-americà Fred Kerley (1995), el flamant campió de l’hectòmetre en el mundial d’Eugene, és l’últim candidat a ocupar el tron de la velocitat. Una corona que no acaba de trobar un regnat estable des que el jamaicà Usain Bolt va abandonar el tartan. Kerley (9.86), amb Marvin Bracy (9.88) i Trayvon Bromell (9.88) al costat del podi, va liderar un triplet dels Estats Units que no es produïa des de l’època de Carl Lewis, a Hèlsinki 1983 i Tòquio 1991. Abans de tocar el cel a Eugene, Kerley havia estat subcampió olímpic a Tòquio, rere l’italià Marcell Jacobs (9.80 i 9.84), que ahir no va comparèixer en les semifinals per no agreujar les lesions que el persegueixen tota la temporada. També es va quedar sense premi el nord-americà Christian Coleman, campió a Doha (9.76), i que en la final va perdre pistonada (sisè amb 10.01) després d’haver estat el més ràpid en la posada en escena.
Kerley, un fornit atleta texà d’1,91 m i 93 kg, ha accedit al cim mundial després de seguir una trajectòria poc habitual, ja que prové dels 400 m. En la volta a la pista ja va guanyar el bronze en el mundial de Doha 2019, però va arribar la pandèmia i es va decantar per baixar de distància, amb els 200 i el 100 m en el punt de mira. Segurament el millor caixet dels especialistes en la prova reina de la velocitat també hi va tenir alguna cosa a veure. L’ampli ventall competitiu de Kerley pot resultar estrany, però no ho és tant per a un atleta sorgit del programa universitari dels Estats Units. Va ser en aquesta època quan es va especialitzar en els 400 m, tot i que a l’escola secundària també competia en 100, 200 i llargada. Sigui com vulgui, amb l’or de 100 m d’Eugene i el bronze de 400 m a Doha, el texà ja ha fet història i s’ha convertit en l’únic velocista a pujar a un podi mundialista en aquestes dues distàncies. Un botí que Kerley pot ampliar perfectament en el Hayward Field d’Eugene perquè és un dels candidats a les places d’honor en el doble hectòmetre. En aquesta prova acredita 19.76 i tindrà com a principals rivals els seus compatriotes Erriyon Knighton (19.49) i Noah Lyles (19.50).
Un club selecte
Kerley també forma part del selecte club d’atletes capaços de baixar dels 10 segons en 100 m (9.76), dels 20 segons en 200 m (19.76) i dels 44 segons en 400 m (43.64). Un velocista total i una fita només a l’abast dels escollits. També formen part d’aquest grup el nord-americà Michael Norman (9.86, 19.70 i 43.45) i el sud-africà Wayde van Niekerk (9.94, 19.84 i 43.03). Tant Norman com Van Niekerk van superar el primer sedàs dels 400 m a Eugene. Òbviament, si els responsables de l’equip amfitrió el convoquen, Kerley no tanca les portes a competir en els dos relleus, tant el 4x100 com el 4x400 m.
El triplet local en l’hectòmetre es va produir instants després que Chase Ealey, amb un primer intent de 20,49 m, guanyés en pes el primer or per a l’equip dels Estats Units. La xinesa Gong Lijao, vencedora a Tòquio i doble campiona mundial, es va haver de conformar amb la plata (20,39). La delegació xinesa, però, va cantar victòria en la tercera final del vespre, el salt de llargada. Jianan Wang va sorprendre els seus rivals i amb un últim vol de 8,36 m va pispar l’or al grec Miltiadis Tentoglou, campió olímpic i que ja assaboria el títol amb un cinquè intent de 8,32 m.
