Atletisme

Temps per al ‘reggae’ a Eugene

Mundial. Shelly-Ann Fraser-Pryce, amb rècord del campionat (10.67), segella el repòquer de títols en l’hectòmetre i lidera el triplet jamaicà amb Shericka Jackson i Elaine Thompson-Herah

La ter­cera jor­nada del mun­dial al Hayward Field d’Eugene tran­si­tava entre tri­plets i doblets de la dele­gació dels Estats Units, però el fi de festa es reser­vava per ballar al ritme de reg­gae. Les velo­cis­tes jamai­ca­nes, com fa un any en els Jocs de Tòquio, van mono­po­lit­zar el podi de l’hectòmetre. Aquest cop la glòria va ser per a la més menuda (1,52 m), però també la més expe­ri­men­tada. Shelly-Ann Fra­ser-Pryce farà 36 anys al desem­bre, però de moment no sem­bla albi­rar el final de la seva car­rera. Al con­trari, ahir va sege­llar la seva cin­quena corona mun­dial, tota una fita històrica, guar­nida amb un nou rècord del cam­pi­o­nat (10.67), i va man­te­nir a rat­lla les seves com­pa­tri­o­tes, She­ricka Jack­son, que va fer marca per­so­nal (10.73), i la doble cam­pi­ona olímpica Elaine Thomp­son-Herah (10.81). Va ser una final de màxim nivell perquè set de les velo­cis­tes van tren­car la bar­rera dels 11 segons. La britànica Dina Asher-Smith, a les por­tes del podi, va igua­lar el rècord del seu país (10.83) i va pre­ce­dir la suïssa Mujinga Kam­bundji (10.91), la nord-ame­ri­cana Aleia Hobbs (10.92) i la ivo­ri­ana Marie-Josée Ta Lou (10.93).

Coetània d’Usain Bolt, bona part de la car­rera de Fra­ser-Pryce va anar en paral·lel amb la del llam­pec de Tre­lawny. Tots dos van sumar els pri­mers títols olímpics a Pequín 2008 i els mun­di­als a Berlín 2009. Els seus estils eren total­ment opo­sats. Bolt era el velo­cista de la gam­bada impe­rial i Fra­ser-Pryce, cone­guda com el coet de but­xaca, tot era freqüència i inten­si­tat. Usain es va aco­mi­a­dar del tar­tan a Lon­dres 2017, men­tre Shelly-Ann era mare del seu fill Zyon. El feno­men cari­beny ja fa cinc anys que va pen­jar les saba­ti­lles de claus, men­tre que la velo­cista de Kings­ton con­ti­nua ampli­ant el seu pal­marès en jocs olímpics i mun­di­als. “No puc ni ima­gi­nar la quan­ti­tat de vega­des que he tin­gut con­tra­temps i m’he recu­pe­rat, i aquí estic una altra vegada. Sovint em recordo que a vega­des no és que no tin­guis la capa­ci­tat, sinó que no és el moment ade­quat. Avui sí era el moment ade­quat. Estic agraïda de tenir aquest talent i con­ti­nuar cor­rent als 35 anys després de ser mare, tirar enda­vant i ins­pi­rar a les dones que puguin fer el seu propi camí”, remarca Fra­ser-Pryce, que a Eugene podrà ampliar el seu botí perquè també com­pe­tirà en els 200 i el relleu de 4x100 m.

Final acci­den­tada

La ter­cera jor­nada va ser la més intensa del que es porta del cam­pi­o­nat i va tenir una final dels 110 m tan­ques d’allò més acci­den­tada. El pri­mer cop de tea­tre va ser en l’escal­fa­ment previ a la sor­tida, en què el jamaicà Hansle Parch­ment, campió olímpic a Tòquio, es va lesi­o­nar i va haver d’aban­do­nar la pista. El tri­plet nord-ame­ricà sem­blava cosa feta, però el guió de la final encara es guar­dava un gir ines­pe­rat. El líder de l’any, el juga­dor de fut­bol ame­ricà Devon Allen (12.84) va reac­ci­o­nar abans d’hora (0,099 i el regla­ment per­met fins a 0,100) i va ser des­qua­li­fi­cat, tot i les pro­tes­tes del propi atleta i de part del públic. Ja sense més con­tra­temps, Grant Holloway va tenir via lliure per reva­li­dar la corona de Doha (13.03), seguit per Trey Cun­ning­ham (13.08) i pel sor­pre­nent navarrès Asier Martínez (13.17), que als seus 22 anys no para de créixer entre l’elit de les tan­ques altes.

Abans de la moguda final de 110 m tan­ques, la sessió gai­rebé sem­blava uns tri­als dels Estats Units. En el con­curs de pes, Ryan Crou­ser va haver d’esta­blir un nou rècord del cam­pi­o­nat (22,94 m) per sege­llar el seu pri­mer títol mun­dial i doble­gar la resistència de Joe Kovacs (22,89 m). Josh Awo­tunde (22,29 m) va com­ple­tar el tri­plet local. En la perxa, les sal­ta­do­res dels Estats Units també van mono­po­lit­zar les dues pri­me­res pla­ces. Katie Nage­otte es va empor­tar l’or perquè va fran­que­jar el llistó a 4,85 m a la pri­mera, men­tre que Sandi Mor­ris va neces­si­tar dos intents.

HOMES. 110 m tanques
1r G. Holloway (EUA) 13.03
2n T. Cunningham (EUA) 13.08
3r A. Martínez (Espanya) 13.17
Pes
1r R. Crouser (EUA) 22,94
2n J. Kovacs (EUA) 22,89
3r J. Awotunde (EUA) 22,29
DONES. 100 m
1a S.A. Fraser (Jamaica) 10.67
2a S. Jackson (Jamaica) 10.73
3a E. Thompson (Jamaica) 10.81
Salt de perxa
1a K. Nageotte (EUA) 4,85
2a S. Morris (EUA) 4,85
3a N. Kennedy (Austràlia) 4,80
Marató
1a G. Gebreslase (Etiòpia) 2h18:11
2a J.J. Korir (Kenya) 2h18:20
3a L.C. Salpeter (Israel) 2h20:18

Santi Catrofe, semifinalista

El gironí Santi Catrofe (Playas Castelló) va tancar la seva primera experiència en un mundial en la segona semifinal dels 1.500 m d’Eugene. El migfondista d’origen uruguaià –va néixer a Montevideo, però es va traslladar a Catalunya quan només tenia 4 anys– no va poder seguir l’exigent ritme marcat des de l’inici per l’australià Stewart Mcsweyn, va transitar per la cua del grup i al final va arribar desè a la meta, amb 3:40.16. La victòria va ser per al kenyà Abel Kipsang (3:33.68) i l’últim temps de repesca per accedir a la final va quedar fixat en 3:35.55. Gran actuació en tot cas del jove gironí de 23 anys, que va superar el sedàs de les eliminatòries de dissabte i amb un registre de 3:35.86 es va quedar a només 4 centèsimes de la seva millor marca personal (3:35.82).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)