El Jumbo-Visma viu el moment més dolç de la seva història, en les hores prèvies a l’arribada del Tour a París. Jonas Vingegaard lidera la general i la muntanya; Wout van Aert, la regularitat –té el rècord que Peter Sagan va establir el 2018 a només 17 punts– i, ahir, Christophe Laporte (1992) els donava la cinquena victòria d’etapa sorprenent els esprintadors a l’arribada a Caors. El corredor francès dona la 16a victòria de 82 possibles en el Tour al conjunt neerlandès des del 2019, i amb aquesta inèrcia no seria estrany que n’arribessin més, veient l’estat de forma de Van Aert, que era segon en la primera CRI i que avui surt com un dels favorits perquè el perfil és un constant pujar i baixar i en el final hi ha rampes del 7%. El belga, a més, ja va guanyar a París l’any passat. Quick-Step (13) i UAE (10) segueixen el Jumbo.

“Li ho he dit un munt de vegades, no sap com de fort arriba a ser”, deia Van Aert sobre Laporte, que reconeixia que l’equip li havia demanat que assegurés l’arribada a Vingegaard i que, en els últims tres quilòmetres, tenia via lliure per buscar el triomf. El provençal és, també, el protagonista del primer triomf francès en aquest Tour –Itàlia i Espanya segueixen en blanc–, evitant d’aquesta manera que l’Estat francès acabi amb les mans buides per primer cop aquest segle XXI.

Quinn Simmons (Trek) era l’últim supervivent d’una fuga de cinc homes que com a màxim tindria 1:20 de marge sobre el pilot, la diferència que hi havia quan uns manifestants tallaven la carretera al quilòmetre 30. El nord-americà (2001), el més jove aquest any en la cursa, atacava pujant la costa de la ciutat medieval de Lausèrta (4a), coronada a 52,7 i a 49 quilòmetres es quedava sol fins que, després de coronar la costa de Sent-Daunès (4a), a 52,7 era neutralitzat.

Tadej Pogacar saltava del pilot quan Alexis Gougeard (B&B) havia obert un petit forat, que feia reaccionar de seguida Wout van Aert. Gougeard, Wright (Bahrain) i Stuyven (Trek) eren els protagonistes del següent intent, a 32 quilòmetres. La carretera, sinuosa, era la gran aliada dels escapats, que sobrevivien fins que a 1,3 km era Laporte qui els atrapava i, a 600 m, els deixava enrere per afrontar els últims metres en solitari.