30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA
30 DE JULIOL. L’EQUIP UNIFICAT, HEREU DE LA UNIÓ SOVIÈTICA
Desmembrats i unificats
La Unió Soviètica havia dominat en el medaller dels Jocs de Seül i quatre anys més tard, a Barcelona, ja no existia
Les ex repúbliques soviètiques i el COI van pactar crear un equip únic perquè els esportistes de tots aquells països no es perdessin la cita olímpica, ja que no tenien reconeguts els seus comitès olímpics
A Barcelona, l’Equip Unificat va acabar dominant el medaller, com havia fet l’URSS a Seül, amb 112 medalles i 45 d’or
La Unió Soviètica va dominar el medaller dels Jocs Olímpics de Seül del 1988. Amb 132 medalles –55 d’or–, va superar la RD Alemanya i els Estats Units. Quatre anys després, en els Jocs de Barcelona, l’URSS ja no existia. S’havia desmembrat en un munt de repúbliques. La RDA també havia desaparegut i Alemanya va competir unida. La Unió Soviètica va desaparèixer oficialment el 21 de desembre del 1991, quan els representants de les repúbliques d’Armènia, l’Azerbaidjan, Bielorússia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, Rússia, el Tadjikistan, el Turkmenistan, Ucraïna i l’Uzbekistan van constituir la Comunitat d’Estats Independents (CEI).
Totes aquestes repúbliques volien participar als Jocs i el COI també volia que hi fossin, però el procés no era senzill. Així va néixer l’Equip Unificat, que es va estrenar als Jocs d’hivern d’Albertville del 1992 i va ser l’aixopluc per als Jocs de Barcelona dels atletes de les ex repúbliques soviètiques que no tenien reconegut oficialment un comitè olímpic propi, cosa que sí que tenien Lituània, Estònia i Letònia. El 9 de març del 1992, el COI va reconèixer provisionalment els comitès de dotze repúbliques sorgides de la descomposició de l’URSS –Rússia, Bielorússia, Ucraïna, Armènia, Geòrgia, l’Azerbaidjan, Moldàvia, l’Uzbekistan, el Turkmenistan, el Tadjikistan, el Kirguizistan i el Kazakhstan–. Els atletes de tots aquests països que havien anat declarant la independència durant l’any 1991 van ser els que van participar en els Jocs dintre de l’Equip Unificat de la Comunitat d’Estats Independents i van ser representats per l’himne i la bandera olímpica.
A Barcelona, l’Equip Unificat va acabar dominant el medaller, com havia fet l’URSS a Seül, amb 112 medalles i 45 d’or, superant els Estats Units. Va ser el cant del cigne del que havia estat una de les grans potències olímpiques. Rússia no ha estat mai l’URSS i el dopatge d’estat –una pràctica heretada de l’època soviètica, tot i que, al contrari que en la RDA, no es va poder provar– l’ha acabat excloent dels Jocs com a equip.
Un dels esports que havien estat clau en l’èxit soviètic era la gimnàstica artística i Barcelona no va ser cap excepció. El 30 de juliol, la ucraïnesa Tatiana Gutsu va aconseguir la medalla d’or en la competició individual i, tres dies després, el bielorús Vitali Sxerbo es va convertir en la figura indiscutible de la competició masculina de gimnàstica en tancar la seva participació amb sis medalles d’or. De les 17 medalles d’or que es van posar en joc a Barcelona en la gimnàstica artística, l’Equip Unificat en va guanyar deu.
Un telegrama del 1951
“Estimats senyors, us informem que un comitè olímpic ha estat creat a l’URSS. Aquest comitè olímpic ha examinat les regles del COI i declara que les accepta. El Comitè Olímpic de l’URSS demana ser admès en el si del COI.” Aquest telegrama que es va rebre a la seu del COI a Lausana el 23 d’abril del 1951 va donar una nova dimensió a l’olimpisme i va ser l’inici d’una nova era en l’esport. La Unió Soviètica havia acabat la peregrinació que havia començat amb la Revolució d’Octubre i decidia que l’esport i els Jocs Olímpics, fins llavors cosa de burgesos, imperialistes i capitalistes, s’hauria de fer amb la seva presència. La inesperada petició soviètica va tenir una ràpida resposta i el 7 de maig del 1951, en la 45a sessió que va fer a Viena, el COI va acceptar la candidatura del comitè de l’URSS per 31 vots a favor i tres en contra. L’URSS es va estrenar als Jocs el 1952, a Hèlsinki.
L’equip soviètic va guanyar a Hèlsinki 22 títols i un total de 71 medalles. La guerra freda en l’esport amb els Estats Units –40 títols i 76 medalles– havia començat. La taula de medalles final dels Jocs es va convertir en un element del nivell de les collites agrícoles, la producció industrial o el llançament de satèl·lits en la lluita entre soviètics i nord-americans. A veure qui n’aconseguia més. A Melbourne, el 1956, l’URSS ja va guanyar més medalles que els Estats Units (98 a 74, 37 a 32 d’or), un domini que es repetiria a Roma, el 1960 (103 a 71, 43 a 34 d’or). El 1964, a Tòquio, els soviètics van guanyar més medalles, 96 a 90, però els americans en van aconseguir més d’or (36 a 30). A Mèxic, el 1968, els Estats Units van dominar amb 107 medalles, 45 d’or (contra 91 dels soviètics, amb 29 d’or). A Munic, el 1972, l’URSS va recuperar la iniciativa, que va mantenir tant en total de medalles com de títols tant a Mont-real el 1976 com a Moscou el 1980, amb boicot dels Estats Units, fins a la seva última aparició a Seül el 1988 –tret del 1984, quan va boicotejar els Jocs.
Notícies
Diumenge,28 abril 2024