“El català no és una llengua.” Una afirmació com aquesta no podia passar per alt de cap manera. La frase és de Paula Badosa, la tennista empordanesa nascuda a Nova York, de pares catalans i que va arribar a Catalunya amb 7 anys. Un qüestionari a Anglaterra, al canal de Twitter de la Lawn Tennis Association, en què li preguntaven per l’última pel·lícula que havia vist o el primer cotxe que va tenir, incloïa quantes llengües parla. “L’espanyol, el català, que no és una llengua, però així i tot el compto, i l’anglès.”

La singular resposta de Badosa va generar molt rebombori a les xarxes, amb el debat sobre si era un problema d’ignorància, d’educació, o si era més aviat una qüestió d’ideologia. Les reaccions van ser múltiples. La Plataforma per la Llengua no només va rebatre la sorprenent afirmació de la tennista, sinó que li va fer una proposta: “I tant que el català és una llengua, Paula Badosa: pots estar-ne plenament orgullosa! T’animem a exercir de referent lingüístic arreu del món: segur que molts dels 10 milions de parlants del català són seguidors teus!”