30 ANYS DELS JOCS DE BARCELONA
6 D’AGOST. KEVIN YOUNG POSA FI AL REGNAT D’EDWIN MOSES
El primer rècord a Catalunya
Kevin Young va batre l’històric rècord mundial dels 400 m tanques d’Edwin Moses
Era el primer que es registrava en una prova olímpica a Catalunya en tota la història
L’Estadi Olímpic de Montjuïc va presenciar el 6 d’agost del 1992 el seu primer rècord mundial. Aquell dia es disputava la sisena jornada d’atletisme i els aficionats més optimistes devien pensar que el duel entre Carl Lewis i Mike Powell en la final de salt de llargada podia acabar amb una nova plusmarca mundial. O la final dels 200 m, una prova en què el dia abans Mike Marsh s’havia deixat anar en els últims metres i s’havia quedat a una centèsima del rècord mundial (19.73 per 19.72). Però ni l’un ni l’altre. Marsh va ser campió olímpic amb 20.01 en una final molt grisa i Lewis va guanyar el seu tercer títol en longitud davant Powell (8,67 m per 8,64 m), molt lluny del rècord que Powell havia fet un any abans al mundial (8.91 m).
El rècord va arribar de manera inesperada en la final dels 400 metres tanques, en què Kevin Young, dels Estats Units, com tots els atletes esmentats abans, va guanyar amb 46.78, va baixar per primer cop en la història dels 47 segons i va batre el llegendari rècord d’Edwin Moses (47.02 el 1983). El jamaicà Winthrop Graham i el britànic Kriss Akabussi van completar el podi amb dues grans marques, 47.66 i 47.82, que van semblar ben poca cosa davant l’exhibició de Young.
Kevin Young, de 25 anys i 1,94 d’alçada, va fer una cursa pràcticament perfecta, amb13 passes entre cadascuna de les tanques, tocant només l’última i celebrant ja la victòria aixecant el braç dret en el moment de creuar la línia d’arribada. Young ja havia fet la seva marca personal el dia abans, en les semifinals, quan va ser superat per Graham per una centèsima (47.62 per 47.63), millorant els 47.72 que havia fet el 1988, any en què va ser quart en la final olímpica de Seül, rere Edwin Moses, l’home a qui acabava d’esborrar de la llista de recordistes mundials. Al final de la cursa, Young va explicar que havia vingut a Barcelona per buscar el triomf i el rècord, però no d’aquesta manera: “He quedat petrificat quan he vist el temps al marcador. No em pensava que estigués corrent tan ràpid. El meu objectiu era fer 46.89. Aquest és un temps que tinc enganxat a la paret de la meva habitació.”
Abans d’aquesta gran jornada a l’estadi de Montjuïc, el millor en el palmarès de Kevin Young eren els quarts llocs als Jocs de Seül del 1988 i del mundial de l’any anterior. L’any 1993, Young va refermar l’or olímpic amb un títol mundial a Stuttgart, però la seva carrera no va anar més enllà. No es va poder classificar per al mundial del 1995 ni els Jocs del 1996. No va anunciar mai la seva retirada de l’atletisme. Simplement va desaparèixer de les grans competicions.
29 anys
A Barcelona, Young va entrar en la història de l’atletisme, no només per batre la marca de Moses –que havia millorat quatre vegades el rècord mundial entre el 1976 i el 1983 i havia estat dos cops campió olímpic i mundial–, sinó per establir una marca que estaria a la llista de rècords mundials durant 29 anys. La va batre el noruec Karsten Warholm l’1 de juliol del 2021 a Oslo, amb 46.70. Warlhom, de 25 anys, no havia nascut quan Young va fer el rècord mundial a Montjuïc. Un mes després, als Jocs de Tòquio, Warlhom va establir l’actual rècord mundial (45.94).
La federació internacional d’atletisme (IAAF) es va crear el 17 de juliol del 1912 durant els Jocs d’Estocolm. Una de les primeres feines que va fer va ser establir una llista de rècords mundials en les diferents proves que es disputaven en aquells moments. Va ser una feina feixuga. En alguns casos es van acceptar marques anteriors al 1912, en altres es va començar de zero.
Mai, en els 80 anys que havien passat entre la fundació de la IAAF i la tarda del 6 d’agost del 1992, no s’havia millorat un rècord mundial en una prova olímpica a Catalunya. També és veritat que, tot i la llarga tradició de l’atletisme a Catalunya –la federació catalana es va fundar el 1915–, mai s’havia disputat al nostre país una competició atlètica d’aquest nivell. Les diferents edicions del Míting Internacional Ciutat de Barcelona als anys vuitanta del segle passat, la copa del món del 1989 i la final del Grand Prix de la IAAF del 1991 van aplegar grans atletes a l’estadi Serrahima o a l’estadi de Montjuïc, alguns campions olímpics i altres que ho serien, però el rècord es va fer esperar fins a la festa més grossa: els Jocs Olímpics.
Kevin Young va ser el pioner i dos dies després s’hi van afegir els equips de relleus masculins dels 4x100 i els 4x400 m dels EUA, que amb 37.40 en el relleu curt i 2:55.74 en el llarg van millorar els rècords mundials. Catalunya ja havia estat escenari de rècords mundials, com els dos de marxa –30 km i 2 hores– que va fer Josep Marín al Serrahima el 8 d’abril del 1979, però mai en una prova olímpica.