Letsile Tebogo, la nova sensació de la velocitat mundial, hauria pogut batre amb un temps espaterrant el rècord mundial dels 100 metres sub-20 a Cali (Colòmbia) en el decurs del mundial de la categoria, però es va deixar anar durant els darrers trenta metres, que ja és ben estrany. Es va girar i va assenyalar desafiant el seu rival més qualificat –el jamaicà Bouwahjgie Nkrumie–, una actitud arrogant i reprovable. Explica que l’acció, desagradable des d’un punt de vist esportiu i ètic, va ser un homenatge al seu gran ídol Usain Bolt, el millor dels millors, que també creuava la meta sovint amb molt de marge sobre els rivals i donant espectacle però que mai va ser tan insolent com ell, tot i que és cert que la imatge, recorda, com remarca Tebogo, en certa manera el triomf del jamaicà sobre André de Grasse el 2016 als Jocs Olímpics de Rio. De moment, el temps ho dirà, l’atleta de Botswana, que, per cert, va fer figa en la final dels 200 metres i es va haver de conformar amb la plata per sis mil·lèsimes (19.954 contra 19.960) davant d’un israelià tossut de 18 anys –Blessing Akawasi Afrifah–que també li va arrabassar el rècord del món –dues cures d’humilitat en una–, és més ràpid amb 19 anys en els 100 metres del que ho era Bolt, però perquè el jamaicà no corria encara la distància, en la qual es va iniciar als 20 i va establir el rècord absolut als 21 amb 9.69, que més tard milloraria (9.58).

Pel que s’ha vist a Cali, el botswanès mai no deixa indiferent, sigui per naps o per cols. Mentre esperava la resolució de la final dels 200 m per part dels jutges perquè tots dos van creuar la meta pràcticament igualats, l’imprevisible i mediàtic Tebogo va simular amb dots escèniques que dormia al tartan. Després va aplaudir amb esportivitat. Excentricitats que recorden altres esportistes com els tennistes Nick Kyrgios o Benoit Paire, sempre odiats o venerats i que mai no han acabat de rendibilitzar el seu talent per falta de persistència. La història és plena, en tots els esports, d’expectatives no cristal·litzades. Ídols prematurs cremats per la seva supèrbia, o per les lesions o pel famós entorn, que els va enlairar amb massa rapidesa. En els darrers anys, l’etiqueta de successor de Bolt s’ha utilitzat probablement amb massa frivolitat o de manera prematura. Es innegable que Tebogo té unes condicions innates, però Bolt és Bolt. “Vull que quan la gent em vegi, recordin Bolt”, subratlla Tebogo.

Amb 9.91 (onzena millor marca de l’any comptant també les absolutes), va establir el nou rècord sub-20 rebaixant en tres centèsimes el que ell mateix tenia i diuen els experts en base a la manera com es va frenar en el tram final per fer-se el xulo, que hauria pogut acostar-se als 9,80. “Hauria pogut fer 9,80 sense problemes”, va declarar aquest futbolista frustrat com Bolt que, per sort, va decidir dedicar-se a l’atletisme perquè, maldestre, es passava massa temps a la banqueta en un entorn de la pobresa pròpia del seu país. Geni i figura, diu que no va esmicolar encara més el record dels 100 metres sub-20 per donar al·licients als que venen al darrere.