L’europeu més esperat
Atletisme. Suspesa l’edició del 2020, els referents del tartan continental s’apleguen a Munic amb Armand Duplantis i Jakob Ingebrigtsen com a estrelles consagrades i que ja van brillar a Berlín 2018
-
Armand Duplantis , instal·lat al cim de la perxa. A la dreta, Jakob Ingebrigtsen a Eugene i Femke Bol a Tòquio EFE. -
Jakob Ingebrigtsen, en la final dels 5.000 m del mundial d'Oregon EFE. -
Femke Bol, tercera en la històrica final de 400 m tanques dels Jocs de Tòquio EFE. -
Ayad Lamdassem, cinque en la marató dels Jocs de Tòquio EFE.
Coses de la pandèmia, l’europeu més esperat s’enceta avui a Munic amb dos anys de retard –s’hauria d’haver fet el 2020 a París– i només tres setmanes després del mundial d’Eugene (Oregon). Per primer cop, l’europeu i el mundial a l’aire lliure coincideixen el mateix any. L’atletisme és, sens dubte, el plat fort dels campionats europeus, que inclou fins a nou modalitats esportives i que es disputen entre dijous passat i diumenge vinent a la capital bavaresa.
Campions precoços
Deu dels campions mundials a Oregon intentaran estendre el seu domini a Munic. En la llista d’inscrits també figuren fins a 31 vencedors en l’última edició europea, a Berlín 2018. Tant en un grup com en l’altre sobresurten els noms del suec Armand Duplantis i del noruec Jakob Ingebrigtsen. Els dos prodigis escandinaus van assolir el seu primer èxit absolut a la capital alemanya i quatre temporades després continuen creixent i acaparant èxits. Amb 18 anys, Duplantis es va elevar aleshores per sobre de 6,05 m i va establir un nou rècord de la competició. El petit dels Ingebrigtsen també va deixar el seu segell a Berlín signant un doblet sense precedents (1.500 i 5.000 m), en dos dies seguits i amb només 17 anys. Ara arriben a Munic plenament consolidats a l’elit: amb una nova plusmarca (6,21 m), a més d’un títol olímpic i mundial per al suec volador; i la corona olímpica de 1.500 m, a més del títol mundial de 5.000 m i el subcampionat de 1.500 m per al descarat noruec. No cal dir que tots dos són els grans favorits per vèncer en les seves respectives proves, ja que Ingebrigtsen tornarà a apostar pel doblet. Duplantis ja acumula divuit competicions consecutives invicte i el fondista no tindrà l’oposició del britànic Jake Wightman, campió en els 1.500 m d’Oregon, ja que aquest cop s’ha decantat pels 800 metres.
El repte de Femke Bol
La neerlandesa Femke Bol (2000), recordista europea de 400 m tanques (52.03), no disposa de l’estatus dels seus companys de generació, però a Munic tampoc tindrà l’allargada ombra de la plusmarquista mundial, la nord-americana Sydney McLaughlin (50.68). Potser per això s’ha plantejat un desafiament inèdit en el campionat: segellar els títols europeus de 400 m tanques i 400 m llisos, on acredita 49.75 com a rècord nacional. La neerlandesa podria ampliar el botí si triomfa com a líder del relleu de 4x400 m oranje. Si Bol aspira a la seva primera corona europea a l’aire lliure, la croata Sandra Perkovic té el repte de segellar la sisena consecutiva en el concurs de llançament de disc.
Altres referents
Com Bol, també aspira a aconseguir tres títols la velocista britànica Dina Asher-Smith (100, 200 i 4x100 m), una fita que ja va assolir a Berlín 2018. Més incògnites presenta el campió olímpic de 100 m, l’italià Marcell Jakobs, que a Eugene no va poder exhibir la seva millor versió a causa de les lesions que l’han perseguit durant la campanya a l’aire lliure.
Altres campions a Eugene que no faltaran a la cita europea són Kevin Mayer (decatló), Nafissatou Thiam (heptatló), Kristijan Ceh (disc), Pawel Fajdek (martell), el portuguès Pedro Pablo Pichardo (triple salt) o l’estrella local Malika Mihambo (llargada).
Ayad Lamdassem i Marta Galimany obren el foc en la marató
Amb la baixa de Bernat Canet (4x100 m) per lesió, la participació catalana en l’europeu la formaran disset atletes, una xifra pràcticament idèntica a la de l’última edició (18 a Berlín 2018) i per darrere del rècord absolut, els 23 que van competir a Barcelona 2010. En la jornada inaugural d’avui ja hi competirà el maratonià Ayad Lamdassem (11.30 h), que als seus 40 anys viu una segona joventut després d’haver assolit el cinquè lloc en els Jocs de Tòquio i d’haver rebaixat per segon cop, al febrer a Sevilla, la seva plusmarca estatal en la distància (2h06:25). Amb aquest registre, figura en el primer lloc entre els participants. Avui també es disputa la marató femenina (10.30 h), en què la vallenca Marta Galimany (Adidas), amb la sisena marca, intentarà continuar els seus progressos en l’alta competició. En la jornada de demà destaca la participació de la mataronina Raquel González (Barça), una de les sorpreses positives en el mundial d’Oregon, amb el seu cinquè lloc en els 35 km marxa (2h42:27). Si és capaç de repetir la seva millor versió hauria d’estar lluitant per les medalles. Un altre dels referents de la delegació catalana és el palamosí Adel Mechaal (New Balance), segon en els 5.000 m d’Amsterdam 2016 i l’únic dels convocats que ja sap què és pujar a un podi d’un europeu absolut. S’haurà de veure si ha pogut recuperar l’estat de forma d’abans d’haver passat la covid i que el va condicionar notablement en el mundial d’Oregon. També figura entre les candidates a les places d’honor la jove Sara Gallego, en progressió contínua (6a en el rànquing europeu de 400 m tanques) i que ja ha demostrat que millora en l’alta competició. L’hospitalenca Maria Vicente, una altra de les joies de l’atletisme català, arriba a Munic sense haver fet cap heptatló, però avalada pels bons registres tant en llargada (6,80 m) com en 200 m (23.65). També s’haurà de veure fins on és capaç d’arribar Jaël Bestué (100 i 4x100 m), que en el relleu del mundial va contribuir decisivament a l’excel·lent cinquè lloc del quartet espanyol, amb rècord estatal inclòs (42.58).
