La mataronina Raquel González (1989) va arribar al cim de la seva carrera a l’Odeonplatz de Munic. Des del segon graó del podi dels 35 km marxa, la maresmenca besava la medalla de plata i saludava emocionada els familiars i els components de l’equip espanyol de l’especialitat concentrats a la cèntrica plaça de la capital bavaresa. L’atleta del Barça, cinquena fa tres setmanes en el mundial d’Oregon, acabava de signar el seu millor resultat en l’alta competició i rubricava una temporada per emmarcar.

En secret, González va passar la covid-19 entre una cita i l’altra, però ahir va tornar a oferir la seva millor versió. “Ha estat una cosa que hem portat la meva família i el meu equip en secret; no ho hem fet públic perquè totes les rivals veuen la premsa i no volíem donar pistes”, va explicar la catalana, que aquest curs també va passar la mononucleosi. “He pensat en la meva família. Ha estat un any molt dur i aquesta medalla és un regal per a ells, que han patit en veure que la seva filla ho estava passant tan malament. Alguns dies han vingut a l’entrenament i han vist com és de dur, això”, confessava González, que poc després de creuar la meta en 2h49:10 s’abraçava a la seva mare. Davant seu només va arribar la grega Antigoni Ntrismpioti (2h47:00), quarta a Eugene. La molletenca Mar Juárez (Avinent Manresa), setena amb 2h55:27, va completar l’èxit de la marxa catalana a Munic i va escriure un altra història de superació un parell de mesos després d’haver vençut un càncer de tiroide.

Seguint la petja dels marxadors masculins –van prendre la sortida plegats a les 8:30 h–, l’hongaresa Viktoria Madarasc es va escapar tot just començar la prova i va iniciar l’aventura en solitari fins poc després del quilòmetre 17, quan va ser neutralitzada per les dues competidores més qualificades, Ntrismpioti i González. A l’equador de la prova, les places del podi ja estaven força definides, ja que la quarta classificada, la polonesa Olga Niedzialek, ja transitava amb gairebé un minut de desavantatge. A partir d’aquí, la cursa es va convertir en un duel a dues bandes, entre l’helena i la catalana, amb la representant magiar cedint terreny a marxes forçades. Ntrismpioti era l’encarregada de marcar el ritme, i González la controlava ben de prop. En algun moment, la grega va semblar recriminar-li la seva actitud, constatant que no li feia cap relleu. A l’arribada i al podi, però, es van fondre en una sentida abraçada. Les dues atletes van marxar en paral·lel fins al quilòmetre 24, en què la quarta classificada de Eugene va incrementar el ritme i la mataronina va passar un petit sotrac. Tot i que la possibilitat de victòria es va anar esmunyint, la marxadora del Barça no va defallir i va anar incrementant la renda respecte a la tercera classificada. La prova se li va fer llarga i, tot i que en el tram final va abaixar considerablement el ritme, va poder conservar el segon lloc amb suficiència i segellar una temporada per recordar.