Les vaques visiten les carreteres d’alta muntanya a l'estiu
No acostuma a fallar: si és estiu i circules per una carretera d’alta muntanya, tens força possibilitats de trobar una vaca passejant per la carretera. O més que passejant, llepant els vorals del paviment.
I és que a l’hivern, si ha estat fred i ha nevat, és igualment segur que les llevaneus hauran tirat sal en aquella carretera per la qual, per molt que hagi pogut ploure o no des del passat hivern la sal encara perdura en la rugositat del paviment. I és aquesta sal la que ara, busquen els isards, les vaques o els cavalls. I això perquè passa? Doncs perquè la sal els agrada i molt. Això fa que a l'estiu, quan els ramats pasturen lliurement per l'alta muntanya, alguns exemplars s'apropin als vorals de la via per llepar-la. I sí, un cop hi són, sempre n'hi ha alguna que li dona per passejar fins i tot en direcció contrària i, com s'atreveixen, a travessar la carretera o avançar-se entre elles sense posar l'intermitent.
La sal és un dels minerals importants en la seva dieta i si l'animal no la ingesta per via natural, el que fan és forçar-ne la recerca. Així ho mana el seu instint. Això també explica que els ramaders, sovint, l’afegeixin de forma forçada en forma de pedrota sòlida en els camps de pastura, cosa que permet que s’hi apropin per llepar-la.
Així i tot, i malgrat que els ramaders ja se’n cuiden de facilitar-los l’accés a la sal a prop dels camps de pastura, un cop les vaques han detectat que també n’hi ha als vorals de les carreteres, per què desaprofitar-la en la seva passejada matinal o de capvespre?
És per aquest motiu que al llarg de l’estiu, i mentre les vaques pasturen pels prats del Pirineu, ens podem trobar amb relativa facilitat alguna sorpresa ben grossa i mòbil al bell mig de la carretera. Aquests dies, per exemple, és fàcil torbar-les a la colla de Toses, l'N-260.
Aquesta carretera, com moltes altres de l'alta muntanya, requereix circular-hi amb precaució, o cosa que és el mateix, gaudint dels paisatges, la flora i la fauna, i, per tant, és aconsellable fer-ho sense presses i així hi guanyem nosaltres en seguretat i els animals que viuen a la muntanya en tranquil·litat i bons aliments.